{"id":749,"date":"2007-07-21T18:12:31","date_gmt":"2007-07-21T16:12:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.selbstbestimmung.net\/?p=749"},"modified":"2024-01-26T14:37:10","modified_gmt":"2024-01-26T13:37:10","slug":"republica-ampezana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/?p=749","title":{"rendered":"Republica ampezana."},"content":{"rendered":"<p><em>da<\/em> <a title=\"Noeles.\" href=\"http:\/\/www.noeles.info\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Noeles<\/a><\/p>\n<p><strong>La &#8220;republica ampezana&#8221;: l raion, les regoles, la storia.<\/strong><\/p>\n<p><strong>SISTO GHEDINA Y SISTO DE BIGONTINA FOVA DL 1946 A CEF DL PRUM MOVIMENT POLITICH LADIN &#8220;ZENT LADINA DOLOMITES&#8221;<\/strong><\/p>\n<p>L zenter urban de Ampez \u00e9 logh\u00e9 plu o manco al zenter tla lergia ciavuelera ampezana, encertleda da dutes les pertes dai creps dolomitcs plu auc. Zacan fova l paisc part\u00ec su te na schira de viles sternudes fora te tradizionalmenter 28 frazions\/viles che se \u00e0 un\u00ec plu tert sot al inom Cortina, una dles viles logheda plu al zenter. Les viles de Ampez \u00e9: Agabona, Cadelverzo, Ciadin, Cianpo, Ciamulera, Fiames, Fraina, Mortija, Pian da Lago, Pocol, Socus, Socol, Staulin, Zuel, Graa o Gnoche, Alver\u00e0, Ciae, Ronco, Lazedel, Col, Jilardon, Guargn\u00e9, Cortina, Pezi\u00e9, Done\u00e0, Meleres, Crignes y Ciander\u00eces. Con la orida dl turism tla seconda pert dl Nuefcent se \u00e0 n valgunes de chestes viles deslari\u00e9 tant che encuei ne ci\u00e0fien nia plu saur\u00ec da les cerne dal zenter de paisc.<\/p>\n<blockquote><p>logh\u00e9 = sich befinden \u2022 crep = Berg<\/p><\/blockquote>\n<p>Dem\u00e9 les viles plu dezes \u00e9 restedes enfin a encuei a la vedla, dalonc dal fracac dl zenter. La streda plu conesciuda de Cortina \u00e9 l Corso Italia (n iade Corso Vittorio Emanuele) y les stredes dlongia ol\u00e0che an enconta n grum de boteighes renomedes (Bulgari, Benetton, Geox y e.i). Un n simbol de Cortina \u00e9 endere dutaorela la Cooperativa de Cortina metuda en pe dl 1893 sot al inom de &#8220;Consumverein Ampezzo&#8221;. Te chest zenter comerzial, ol\u00e0che al laora 200 persones, p\u00f2n compr\u00e9 ite n pue de dut, dal guant a la speisa enfin a feramenta. Plu inant tla plaza Venezia tr\u00f2en l Caf\u00e9 Lovat, un di plu conescius de Ampez y dlongia la Ciasa de ra Regoles, un di edifizes plu emportanc per la comunit\u00e9 ampezana con laite la aministrazion regoliera y n museum etnografich. Chil\u00f2 v\u00e9gnel aministr\u00e9 i bens comuns, i bosc y les pastures, alad\u00f2 de vedles regoles, clamedes laudes, che va bonamenter endaour al temp di langobards. Tla ciavuelera ampezana y raions entournvia \u00e9l 11 Regoles raionales desvalives: la Regola auta de Lareto, la Regola auta de Ambrizora, la Regola de Zuel, la Regola de Cianpo, la Regola de Pocol, la Regola de Rumerlo, la Regola de Ciadin, la Regola de Ciae, la Regola bassa de Lareto, la Regola de Mandres y la Regola de Freina.<\/p>\n<blockquote><p>ol\u00e0che = wo \u2022 regoles, siehe <a title=\"Was sind die Regole?\" href=\"https:\/\/web.archive.org\/web\/20060603023411\/http:\/\/www.regole.it\/deutsch\/pages\/pag01.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">hier<\/a><\/p><\/blockquote>\n<p>Te temps preistorics fova la ciavuelera de Ampez bonanementer nuzeda d&#8217;ist\u00e9 da ciaciadours de cerfs y de ciamourc. Dl 1986 \u00e0n descor\u00ec tla picera fopa de Mondeval de Soura, dlongia la Croda da Lago a 2150 m, sot a n pedron ite na sepoltura dl temp castelnovian da chela che an \u00e0 pod\u00f9 tr\u00e9 l prum iade conclujions sun la vita di ciaciadours alauta anter la fin dl Mesolitich y l scomenciament dl Neolitich (7000-8000 dant Crist). Dessegur \u00e9sen ence che tla Ciadoura \u00e9l ruv\u00e9 i Paleovenec, n popul indoeuroepich, dal VI secul dant Crist inant. Tl IV secul dant Crist \u00e9l derot ite tribus celtiches.<\/p>\n<blockquote><p>nuzeda, von nuz\u00e9 = nutzen \u2022 scomenciament = Beginn<\/p><\/blockquote>\n<p>Dl 225 dant Crist \u00e0 i Romans met\u00f9 man de gre en gre de t\u00f3 ite la Gallia Cisalpina, dl 181 dant Crist \u00e9l vegn\u00f9 fond\u00e9 la colonia latina de Aquileia desche stazion per les relazions con l regn norich di Celtesc. I &#8220;Carnesc&#8221; na trib\u00f9 celtica tla Cergnia (encuei provinzia de Udin, Friul) \u00e9 vegnus sotmetus dai romans en l ann 35 dant Crist. Entourn a chest aveniment dateien ence la romanisazion dla Ciadoura y dl raion ampezan che fajar\u00e0 spo pert dl &#8220;municipium Julium Carnicum&#8221;. Tl VI secul do Crist fondeia i Langobards l Ducat dl Friul che tol ite ence l ciadin ampezan. Dl 774 sotmet Carl Magn i langobards y la Ciadoura deventa na contea dl regn franch. Dl 1077 ti sourand\u00e0 l re franch Enr\u00ec IV al patriarch de Aquileia Sigert dut l Friul con la Ciadoura y Ampez. Enfin al 1335 fej Ampez pert dl raion di grofs trevisans de Camino. Tl temp anter l 1335 al 1420 giaud Ampez, deberieda con duta la Ciadoura, de n temp de autonomia sot a la giurisdizion de Aquileia. L patriarcat aquileian se desfej endere su y ruva sot al domine de Aunejia. En l ann 1511 tol ite l emperadour Massimilian dl&#8217;Austria do veres longes con la Serenissima Ampez y l confin vegn met\u00f9 anter Ampez y San Vit de Ciadoura tla localit\u00e9 che an clama dutaorela Dogana Vedla. Condut che les dominazions se barata ju ti gar\u00e9tel a Ampez de mantegn\u00ec si &#8220;statuc&#8221; dl 1338, regoles y leges per stravard\u00e9 sia autonomia legislativa y aministrativa, enceben sot a la giurisdizion dl Patriarch de Aquileia empruma y de Aunejia ded\u00f2. Ence i imperadours austriacs reconfermeia chisc privilegs. L comun de Ampez podova ensc\u00ec se autogovern\u00e9 a na maniera da envidi\u00e9. An rejona ence di temps d&#8217;or dla &#8220;republica ampezana&#8221;. Tout fora na curta spana dal 1796 al 1813, entant les invajions napoleoniches, \u00e9 Ampez sot al Imper austriach y Tirol per ben 400 agn, desche les autres valedes ladines enfin al 1918 tres dutes les veres y desgrazies che chest \u00e0 ence comport\u00e9.<\/p>\n<blockquote><p>desche = als \u2022 vera = Krieg<\/p><\/blockquote>\n<p>I ampezans \u00e9 dagnora st\u00e9s dret enjignoui ence devers les autorit\u00e9s austriaches. Canche dl 1968 \u00e9l vegn\u00f9 istitu\u00ed\u00ad te duta l&#8217;Austria i Capitanac y les bachetes se \u00e0 i ampezans atira fat inant a Desproch per cial\u00e9 de giat\u00e9 na sia zircoscrizion politich-aministrativa, zenza messei j\u00ec a Bornech per formalit\u00e9s burocratiches. Deberieda con Fodom \u00e9l ensc\u00ed\u00ad vegn\u00f9 met\u00f9 su l mender capitanat dl Imper Austroungarich y l soul dut ladin.<br \/>\nNa menzion se merita ence l Ciastel de Potestagn de chel che an afustia dem\u00e9 plu n valgunes ruines. Al se trata de na forteza medievala che \u00e9 bonamenter vegnuda costruida dl 1077 dai patriarcs aquileians y passeda plu tert ai grofs trevisans de Camino. La rejoneda ampezana pertegn clermenter al dia-sistem linguistich ladin, enceben che ala \u00e0 sourantout n valgunes inovazions dal aunejian, p.ej. l vocal final. Na carateristica che l ampezan partesc con l badiot, dantaldut l idiom mareo, \u00e9 l rotazism, vuel d\u00ec l -l- deventa -r- anter does vocales: p.ej. scora vs. scola. L ampezan va ciam\u00f2 n vare plu inant, ence l articul fenimin sona &#8220;ra&#8221;.<\/p>\n<blockquote><p>dagnora = stets \u2022 atira = sofort \u2022 Desproch = Innsbruck \u2022 giat\u00e9 = erhalten \u2022 messei = m\u00fcssen \u2022 deberieda = gemeinsam \u2022 rejoneda = Sprache<\/p><\/blockquote>\n<p>Cie che la storiografia taliana ascon via \u00e9 i movimenc autonomistics che peia via da Ampez do la pruma vera y dantaldut do la seconda vera mondiala. Sot al regim fascist \u00e9 Ampez y Fodom dl 1923 vegnus metus pro la provinzia de Belun. Tla storia de Ampez fova chest l prum iade che al fova n folestier a cef dl comun y che ne respetova nia i vedli derc\/privilegs ampezans. Pro les opzions dl 1939 ova gran pert di ampezans d\u00e9 ju declarazions che sie lingaz ne fova mai st\u00e9 l todesch, cie che fova ence veir. Dem\u00e9 n 4% di ampezans \u00e0 opt\u00e9 forapert. Sot a la ocupazion todescia, &#8220;raion operazional Alpenvorland&#8221;, anter l 1943 y l 1945, \u00e9 Ampez deberieda con Fodom y Col end\u00f2 ruv\u00e9s pro la provinzia de Bulsan. Prums rais de speranza lomina a la fin dla seconda vera mondiala. Atira do la vera jia esponenc ampezans n rodul clef pro l prum moviment politich-cultural. Al \u00e9 ampezans, i recordon Sisto Ghedina y Sisto de Bigontina (respetivamenter president y secreter), che se met a cef dl moviment &#8220;Zent Ladina Dolomites&#8221; che se damana n cianton autonom ladin dl tip svizer confeder\u00e9 a la provinzia de Bulsan. Les ghiranzes politiches metudes ju enlaouta dl 1946 deberieda con les unions di ladins:<\/p>\n<blockquote><p>ascon, von ascogne = verstecken \u2022 end\u00f2 = wieder \u2022 rodul = Rolle<\/p><\/blockquote>\n<p>1) reconesciment dl grup etnich ladin dles Dolomites (Ampez, Fodom y Col, Val Badia, Fascia y Gherdeina y enlaouta ciam\u00f2 i ladins de Flem) desche popolazion con sie lingaz, sia cultura, sies tradizions, sie artejanat, sia industria, sies usanzes y si costums;<br \/>\n2) de f\u00e9 pert integranta dla provinzia de Bulsan y perchel l&#8217;agregazion a chesta provinzia aministrativa dles bachetes de Ampez, de Fodom y de Col, de Fascia y enlaouta ence di ladins de Flem;<br \/>\n3) de ester li\u00e9s tl destin con les popolazions dla provinzia de Bulsan, ajache li\u00e9s a d&#8217;eles per rejones economiches, turistiches y someies etniches;<br \/>\n4) dert di ladins de scon\u00e9 y de defene te sies valedes y dlonch si enteresc.<\/p>\n<blockquote><p>someies, von someia = \u00c4hnlichkeit \u2022 scon\u00e9 = sch\u00fctzen<\/p><\/blockquote>\n<p>Ai 15 de jugn dl 1946 se \u00e0 raprejentanc de dutes les valedes ladines abin\u00e9 sun jouf de Frera per mete su ofizialmenter l moviment politich &#8220;Zent Ladina Dolomites&#8221; che \u00e0 arjont enuncheltant enfin a 10.000 adejions. L moviment laora deberieda con la Svp, mana fora memorandums, tol su contac con les autorit\u00e9s talianes, partesc fora jolantins, tegn y se damana n plebiscit y la reunificazion de duc i ladins sot a Bulsan. Via en Ampez arjonj &#8220;Zent Ladina Dolomites&#8221; dl 1946 la maioranza tl consei de comun. Ma la desfata dl 1948 fova antia. Tl statut nuef de autonomia per la region Trentin-Sudtirol v\u00e9gnel conferm\u00e9 i confins trac dal fascism dl 1923, Ampez y Fodom resta defora. L moviment &#8220;Zent Ladina Dolomites&#8221; d\u00e0 su les ativit\u00e9s, ma la colaborazion y la identificazion con i ladins dl Sela \u00e9 juda inant enfin a encuei con les unions di ladins che \u00e9 nasciudes en chi agn damprovia te Gherdeina, tla Val Badia, te Fascia y ta Fodom.<\/p>\n<blockquote><p>jolantins = Flugbl\u00e4tter \u2022 d\u00e0 su = aufgeben<\/p><\/blockquote>\n<p><small><em>Erschienen bei <\/em><a title=\"Noeles.\" href=\"http:\/\/www.noeles.info\">Noeles<\/a><em> am 02.07.2007<\/em><\/small><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>da Noeles La &#8220;republica ampezana&#8221;: l raion, les regoles, la storia. SISTO GHEDINA Y SISTO DE BIGONTINA FOVA DL 1946 A CEF DL PRUM MOVIMENT POLITICH LADIN &#8220;ZENT LADINA DOLOMITES&#8221; L zenter urban de Ampez \u00e9 logh\u00e9 plu o manco al zenter tla lergia ciavuelera ampezana, encertleda da dutes les pertes dai creps dolomitcs plu [&hellip;]<\/p>","protected":false},"author":10,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_crdt_document":"","ngg_post_thumbnail":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-749","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-allgemein","location-ladinia","language-ladin","medium-noeles-info","topic-medien","topic-mitbestimmung","topic-soziales"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/749","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=749"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/749\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":83366,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/749\/revisions\/83366"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=749"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=749"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=749"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}