{"id":760,"date":"2007-07-29T09:26:52","date_gmt":"2007-07-29T07:26:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.selbstbestimmung.net\/?p=760"},"modified":"2025-08-30T23:07:48","modified_gmt":"2025-08-30T21:07:48","slug":"i-aversars-stern-meses-verites","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/?p=760","title":{"rendered":"I aversars stern meses-verit\u00e9s."},"content":{"rendered":"<p><em>da <\/em><a title=\"Noeles.\" href=\"http:\/\/www.noeles.info\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Noeles<\/a><\/p>\n<h6>FAC STORICS VEGN TRAC FORA DAL CONTEST PER DOCUMENT\u00c9 NA TALIANIT\u00c9 DI LADINS DA SOURAMONT<\/h6>\n<p>I aversars dl referndum da souramont aguza les ermes y ne scona nience con meses-verit\u00e9s. La contra-propaganda al referendum da souramont \u00e0 bele met\u00f9 man sun i sfueis beluneisc, ence con fac zar\u00e9s fora da sie contest storich y ador\u00e9s tendenziousamenter per sotriss\u00e9 enzai sia &#8220;talianit\u00e9&#8221; y f\u00e9 dl referendum na confrontazion taliana-todescia. Te n articul sun l Gazzettino de enier, 19 de messel, ti v\u00e9gnel p.ej. record\u00e9 ai ampezans sciche ai se \u00e0 bat\u00f9 per mantegn\u00ec l lingaz talian tla aministrazion y tla scola, dal 1511 inant, canche Ampez ruvova pro Tirol y l emperadour Massimilian ti confermova i privilegs de auto-aministrazion ai ampezans. Chest fat vegn valut\u00e9 desche &#8220;gran proa de talianit\u00e9&#8221; che an dess ti record\u00e9 ai joegn sen dant l referendum. Dal 1873 volova les autorit\u00e9s tiroleises sforz\u00e9 su l lingaz todesch desche soul lingaz de ensegnament tles valedes ladines, ensc\u00ec ence te Ampez, y scirm\u00e9 fora de scola l ensegnament dl talian. Via n&#8217;Ampez sciche tla Val Badia y te Gherdeina se \u00e0n par\u00e9 tant dassen enfin a che les autorit\u00e9s \u00e0 mess\u00f9 f\u00e9 conzescions. Al metova man da se f\u00e9 sent\u00ec n nazionalism todesch agressif y da l&#8217;autra pert l iredentism talian. I ladins asmac\u00e9s anterite. Ai se parova sciche ai ciafiova.<\/p>\n<blockquote><p>sfuei = Zeitung \u2022 ador\u00e9 = verwenden \u2022 te = in \u2022 messel = Juli \u2022 canche = als, wann \u2022 desche = als \u2022 dant = vor \u2022 sforz\u00e9 su = aufzwingen<\/p><\/blockquote>\n<p>Ence les opzions encherscioules dl 1939 dl acord Hitler-Mussolini vegn trates ca desche proa de talianit\u00e9 di ampezans. Na delegazion ampezana ti ova sourand\u00e9 dl 1940 a Benito Mussolini a Roma les declarazions de 788 families ampezanes y de 17 imigredes per sotligni\u00e9 la &#8220;talianit\u00e9&#8221; dla valeda. Sce an ti ciala a chisc fac singolarmenter p\u00f2n veramenter les ouje ensc\u00ec che al p\u00e8r che ala se trate de proes de talianit\u00e9, ma la storia \u00e0 n grum de autres plates che spliga les entravegnudes tl contest. Desche l storich Bepe Richebuono scriv, ova gran pert di 3335 ampezans, per podei rest\u00e9 te sia valeda, sotescrit enlaouta declarazions singoles, declaran che sie lingaz (ofizial) ne fova mai st\u00e9 l todesch, ma l talian desche al fova ence efetivamenter tla aministrazion y te scola. Ensc\u00ec \u00e9sen rest\u00e9s scon\u00e9s da na propaganda aricioula desche p.ej. te Gherdeina. Te Ampez \u00e0 dem\u00e9 4% opt\u00e9 forapert. Che chestes declarazions fova plutost na vertola y nia na proa de talianit\u00e9 nes vegn conferm\u00e9 fosch sun blanch bele dl 1945 do la liberazion y la desfata dl nazism y dl fascism. L moviment politich pro-tiroleis &#8220;Zent Ladina Dolomites&#8221; \u00e0 arjont pro lites democratiches dl 1946 ben16 sun 20 scagns tl consei de comun de Ampez. Ai ne volova nia dem\u00e9 la agregazion a la provinzia de Bulsan, ma sostegniva enfinamai la autodeterminazion per j\u00ec ina\u00f2 sot a la Austria, donca te na direzion daldut contrara che chela de &#8220;talianit\u00e9&#8221;.<\/p>\n<blockquote><p>trat\u00e9 ca = heranziehen \u2022 fosch = schwarz \u2022 arjont, von arjonje = erreichen<\/p><\/blockquote>\n<p>Per cie che reverda l lingaz de ensegnament te scola \u00e9l st\u00e9 svilups valifs tla Val Badia y te Gherdeina. La stritaria per la scola \u00e9 juda ite tla storia desche &#8220;Enneberger Schulstreit&#8221; che \u00e0 dur\u00e9 agn alalongia. Sceben che i ladins vegniva cumped\u00e9s tl vedl Tirol pro l grup linguistich talian , volova les autorit\u00e9s ti sforz\u00e9 su a ries dal 1873 scoles blot todesces. I prevesc, sostegnus dai peresc de familia, se damanova che al vegnissa ence ensegn\u00e9 tl lingaz talian, perauter enlaouta y en pert encuei lingaz de gliejia. Bele enlaouta f\u00f2vel na sort de scola paritetica taliana-todescia. Chesta ostinazion de volei mantegn\u00ec l ensegnament dl lingaz talian ne ova endere nia da f\u00e9 con n sentiment de talianit\u00e9 desche al nes vegn tamben conferm\u00e9 n pue plu tert y dantaldut dal 1905 inant con la nasciuda dla pruma union ladina a Desproch, ma de arvene contra tendenzes de todeschisazion dles valedes ladines y per rejons pratiches de vita da vigni d\u00ec tla comunicazion con i vejins talians.<\/p>\n<blockquote><p>reverda = betrifft \u2022 stritaria = Streit, Auseinandersetzung \u2022 agn = Jahre \u2022 sceben = obschon \u2022 cumped\u00e9 = z\u00e4hlen \u2022 enlaouta = damals \u2022 gliejia = Kirche \u2022 tamben = auch \u2022 vigni = jede\/s\/r \u2022 vejin = Nachbar<\/p><\/blockquote>\n<p>Chest atejament \u00e9 dret carateristich tla storia di ladins. Canche i talians volova ti sit\u00e9 ai ladins se arvejin\u00f2ven depl\u00f9 ai todesc y fajova declamazions de fedelt\u00e9 a Tirol y a la Austria, canche i todesc volova ti sit\u00e9 ai ladins y ti sforz\u00e9 su valch che ai ne volova nia, desche l lingaz todesch desche soul lingaz de scola tl secul pass\u00e9, spo vegn\u00ecvel fat oposizion dl auter vers y an ghirova con insistenza l talian, che la jent entenova miec te gliejia y tles ores de catechism, ol\u00e0che al vegniva ador\u00e9 tradizionalmenter libri talians. Chesta confrontazion \u00e0 ence condut bel plan a na coscienza tres plu clera de ladinit\u00e9. Tl 19eisem secul \u00e9l vegn\u00f9 a lum les prumes publicazions ladines, catechisms y d&#8217;autra leteratura religiousa. An ova na identit\u00e9 clermenter nia-taliana y nia-todescia te dutes les valedes ladines. Cie che manciova endere fova n lingaz scrit unitar reconesci\u00f9 a la per dl talian y todesch. Micur\u00e0 de R\u00fc ova fat bele dl 1833 n tentatif che \u00e9 endere romagn\u00f9 manoscrit tla calonia de La Pli, ma n valgugn prevesc l \u00e0 tres end\u00f2 tout ca desche ejempl desche an veid ti svilups dla ortografia ladina. Donca tl contest \u00e9 chestes declamazions da una y da l&#8217;autra pert plu che auter da interpret\u00e9 desche na afermazion desche grup etnich ladin.<\/p>\n<blockquote><p>ghir\u00e9 = verlangen \u2022 vegn\u00ed\u00ad a lum = ans Licht kommen<\/p><\/blockquote>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>da Noeles FAC STORICS VEGN TRAC FORA DAL CONTEST PER DOCUMENT\u00c9 NA TALIANIT\u00c9 DI LADINS DA SOURAMONT I aversars dl referndum da souramont aguza les ermes y ne scona nience con meses-verit\u00e9s. La contra-propaganda al referendum da souramont \u00e0 bele met\u00f9 man sun i sfueis beluneisc, ence con fac zar\u00e9s fora da sie contest storich [&hellip;]<\/p>","protected":false},"author":10,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-760","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-allgemein","entity-micura-de-ru","location-ladinia","location-souramont","location-tirol","location-venetien","language-ladin","medium-noeles-info","topic-faschismen","topic-geschichte","topic-medien","topic-mitbestimmung"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=760"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/760\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":66179,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/760\/revisions\/66179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.brennerbasisdemokratie.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}