Categories
Autorinnen und Gastbeiträge

Acordanza de govern zenza ladins.

de Carlo Willeit (via noeles.info)

Formulazions generales, previjions, dejiders carateriseia l program de govern dla Jonta Provinziala. Dut plu o manco farina dla SVP che muda vignitant n pue colour per ti jì encontra a la Lega. Pretene de asseguré i confins esterns dl’Europa contra l’imigrazion, lascé sun na pert l’Europa unida, ma ghiré che ala salve stac y popolazions é pensier tipich dla Lega. Refudé muciadifs che sciampa da la meseria economica, che sarà ben la maiour pert, ne passeneia ninenia dre pro l popul “cristian” de Südtirol. Ma cie che nes lascia con la bocia daverta é che per l prum iade màncel n capitul a pert per la sconanza dla mendranza ladina. L  articul de David Lardschneider sun la Usc dant otedé é apontin y se merita n laut. Veir él che l program ne trata extra nience i autri grups linguistics, ma danter chisc y i ladins él ben na gran desferenzia; ala se trata de na mendranza plu picera che adora rejons scrites sce ala ne vuel nia gní metuda sot bele denant che l govern nuef peie via. En plu é la sconanza che i ladins à bele plu debla de chela di autri. L lingaz, la scola, la cultura con les unions ladines y sies strutures plu emportantes: Cesa di ladins, Usc, Rai y mesi de informazion privac, l raport di ladins soura mont via, les rejons politiches y l azes al  tribunal aministratif, l dert de autoorganisazion ence tl ciamp sozio-economich che la mendranza adora (l prinzip de sussidiarieté à ciamò na maiour emportanza per i ladins) se ghira na sconanza particolara y n capitul extra tl program de govern. Perciodì féjen mo mai desco dut fossa valif? Mia resposta personala stà tla trasformazion dl’autonomia da segurté per les mendranzes a na comunité de interesc, de afars y comands conzentrés tla man dla provinzia y de sia sotorganisazion. Che te na tel situazion ne él nia saurì reclamé rejons per i ladins él da capì, ma sce i raprejentanc ladins nuefs se met tla bona volenté y ciafa l sostegn da la popolazion ladina speri che ala vae da derzé valch cossa a ben di ladins.

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
Categories
Autorinnen und Gastbeiträge

Trasmiscions per rumanc, di y nuet.

Chest bus “Microlotta” contegn audio, video y multimedia y va a vila fora per i paisc a to su noeles fresces y atuales.

de Lois Trebo (via noeles.info)

RR (Radio Rumantsch) è il radio al puls da la Svizra rumantscha e dal Grischun: l’impurtant da la regiun y dal rest dal mund cun blera musica indigena da pop fin a popular. Competent, cordial, famigliar.

Enscì él scrit sun la brosciura CIFRAS E FATGS 2017 che é publicheda da Radiotelevisiun Svizra Rumantscha RTR. Dutes les informazions sun la RTR portedes dant dessot é toutes da chesta brosciura. Dl 1938 ova l 90 % di ei dla Svizra te n referendum reconesciù l rumanc “Quarta Lingua Nazionala dla Svizra” ci che ti ova dé ai rumanc na gran sburla y forza de adoré y mantignì sie lingaz dla oma.

a. L  Radio Rumantsch

Sciche al é bele vegnù dit y scrit plu outes à i rumanc dl Grijon tamben tl radio che tla televijion cotant de ores de trasmiscion. Chest medium messessa enteressé duc chi ladins che vuel che nosc idioms ladins y l lingaz unifiché se renforze tres deplù y brance plu sot tla coscienza de vignun y no demé de chi che à bele a cuer si lingaz dla uma. Chesta brancia pò demé garaté sce i media ladins fossa cotant plu presenc tla vita da vigni di y desgorjasse demez dutes cheles paroles forestes che s’à enciasé tl lingaz ladin. Cler che al messessa ester ence da tò ca per ladin cheles paroles nueves — i neologisms — che i autri lingac à bele da giut crié.

Cie pieta pa plu avisa l RR? Da valch ann encá à i rumanc trasmiscions tl radio per rumanc 24 ores al di, chest monta su a 8.760 ores al ann. Les emiscions dl Radio Rumantsch da A – Z porta na gran varieté de temesc dal titul: “Actualitad – Battaporta – Controvers – Artg musical – Bel e bombastic – Co e cum – Cuntrasts – Cuntrasts discurs – Da num e da pum – Gratulaziuns – Helveticus – Ils auters – Impuls – Il forum – In istorgia – La populara – La stailalva – La classica – Las perlas – La travuglia – Marella – Magazin da cultura – Minisguard – Noss chors – Palaver – Pled sin via – Profil – Sportissimo – Telefon intervista – Tips, trics e tac’s – Total local – Vita e creta – Radioscola”. Tla gran chasa da medias RTR a Cuira él laite dutes les strutures plu modernes per laoré con l radio y la televijion rumancia.

b. La Televisiun  Rumantscha

L Grijon à chestes ores de televijion rumancia: 90 menuc a l’edema che monta su a 107 ores al ann; les trasmiscions plu importantes à inom: “Controvers, Battaporta, Cuntrasts, Minisguard, Telesguard”. Per ester plu dlongia la jent y avei trasmiscions plu fresces y atuales él vegnù enjigné ite studios per RTS tla periferia dl Grijon y plu avisa te chisc posć: Mustér, Glion, Savognin, Samedan, Scuol, Cuira y Berna. Enscì ne à i colaboradours nia duc bria de ester a Cuira, ma pò laoré te sia valeda y abité a ciasa pro sia familia. RTR ova dl 2017 ben 134 posć de laour complec, partis su anter 174  persones; l 48 % dl personal é eles, l 52 % é ei; l’eté mesana dl personal é de 41,6 agn, l 49 % laora a temp parzial.

Na tel dezentralisazion jissa ben ence chilò da nos. La RAI da Bulsan podessa enjigné ite locai te valeda a na moda che na pert dl personal ladin podessa sté tla valeda a tò su y mané en ona les noeles fresces apeina toutes su. Con i mesi tecnics da encuei ne fossa chest degun problem plu, al volessa demé ester la bona volenté, l enteres y n impegn da pert dla politica, nia demé de chela ladina. Spo ne fossa degun personal ladin plu sforzé de messei vive a Bulsan, dalonc da la familia; personal ladin dla RAI fossa dessegur a una de se sposté te valeda!

c. Plu sostegn ai media ladins

I ladins dles Dolomites à da pert dla RAI 352 ores al ann de trasmiscions ladines tl radio y 100 ores de televijion ladina al ann. I todesc de Südtirol à da la RAI Südtirol 760 ores de trasmiscions tla TV y  5.300 ores de trasmiscions tl radio; chest é na bela gran plantagna de ores de trasmiscions te si lingaz dla uma. I ladins essa debujegn de cotant deplù ores de trasmiscions tl radio y tla televijion; na aplicazion mecanica dl proporz va ence te chest ciamp a dann di ladins. I talians y i todesc à n clap de TV y de radio tamben nazionai che privac, che spuda fora di y nuet trasmiscions te siei lingac, cie che i ladins ne à nia. Sciche an à podù lieje da puech à l foliet ladin dl 2017 giaté da la Provinzia n contribut scialdi megher en confront al mudl de scioldi che feter duc i radio y les televijions privates à giaté da la man publica. Chest desmostra che la man publica ti dà puecia importanza ai media ladins y ti emplenesc la punza a d’autri media che n’essa ben no tant debujegn, vegnei pu bele slonfés su da de vigni sort de inserac. Al fossa ora che chi dla politica ladina se enteressassa deplù di media ladins y daidassa aumenté les finanzes.

L foliet ladin essa debujegn de podei vegnì fora plu outes a l’edema y de podei tò su n valgugn colaboradours, jornalisć en plu. L foliet é con la scola, radio y TV un di mesi plu adatés per tegnì su l ladin, daidé i ladins tegnì plu adum y renforzé la identité che essa gran debujegn de n aument de cualité. Potenzié i media volessa ence dì crié plu posć de laour per jent ladina studieda che ne essa enscì nia bria de se chirì laour foradeca.

A la fin de chest ann 2018 tòmel do da trei agn la Convenzion RAI – Provinzia  per les trasmiscions ladines. Al é da ti sté do che ala vegne renoveda y i spere che i membri ladins tla Comiscion RAI  – Provinzia  y chi ladins che porta responsabelté politica ne se lasce nia jì de man chesta ocajion per aumenté les ores de trasmiscions ladines. Al fossa n gran vadagn cultural sce la Convenzion nueva ti garantissa ai ladins l dopl dles ores de trasmiscions. L bujegn de renforzé chest medium é gran. Nos ladins son bombardés di y nuet da radi y televijions con paroles, esprescions y modes linguistiches forestes. Demé media ladins plu stersc y cotant plu presenc tla Ladinia fossa bogn de schivé na maiour enforestida dl lingaz ladin.

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
Categories
Autorinnen und Gastbeiträge

Les fantasies dla SVP de Urtijei.

Erwin Valentini (via noeles.info)

L Ortsauschuss dla SVP da Urtijei à dé fora dant da puech na touta de posizion sun l tema dl’unité y dla reunificazion di ladins (cfr. SüdtirolNews). Che la SVP da Urtijei (y de Gherdeina?) é contra la reunificazion ne é nia valch de nuef, ma chesta outa se làscela ad entene con n grum de fantasies y de contradizions.

Sciche duc sa à l 80% dla popolazion di comuns de Souramont damané dal referendum dl 2007 la reunificazion con Südtirol; chesta ghiranza storica vegn ence sostegnuda, almanco idealmenter, da la Union Generela che raprejenteia duc i ladins dles Dolomites. L Ortsauschuss da Urtijei volessa sen che al vegnissa organisé n referendum te Gherdeina y tla Val Badia ma desmentia che ence Fascia podessa avei valch da dì, sciche ladins y sciche zitadins dla region Trentin-Südtirol. Ma i savon che la SVP ladina à puech de sourora per chi “mec talians” de Fascia y d’Ampez y empede ghiré che al vegne tout ju i confins interladins metus su dal fascism, rejònela plu gen de colaborazion soura in confins fora, zenza propone perauter valch de concret. Chesta é na pruma contradizion: da una na pert se baudien dla ingiustizia fata da la Talia destacan Südtirol dal rest dl Tirol, da l’autra pert azeteien zenz’auter la despartizion de na pert dl teritore ladin dal vedl Tirol. Saràl mo pervia che l Brenner despartesc i todesch depierpul che Valparola y Ciaulonch despartesc “deme” i ladins? Daldut fora d’entapa é l’afermazion che la domanda de unité vuel en realté destaché i ladins da siei vejins (todesc) dl Tirol; la reunificazion de Souramont arjonjessa belapontin l cortrar: l enciasament de duc i ladins tl Tirol storich!

St. Ulrich – Seit einiger Zeit bringt die einheimische Presse Berichte mit Titeln wie “Die Ladiner wollen die Einheit” oder “Alle Ladiner unter einem Dach”. Bereits jetzt deckt die RAI Ladinia auch das bellunesiche Ladiner-Gebiet mit ab – siehe auch den Wetterbericht in “Trail”- ohne, dass dazu Stellung genommen wird. Dies erklärt der SVP-Ortsausschuss von St. Ulrich in einer Aussendung.

Abgesehen davon, dass bei weitem nicht alle Ladiner nach ihrer Meinung zu diesem Thema gefragt worden seien, verweist der SVP-Ortsausschuss, was es für einen “Regionen-Wechsel” braucht: “Das Gesetz sieht in dieser Reihenfolge folgende Entscheidungsebenen vor: erstens die Ausgangsgemeinde, zweitens die Ausgangsregion, drittens die Ausgangsprovinz, viertens die Zugangsregion, fünftens Zugangsprovinz und schließlich ein Regierungs- und Parlamentsentscheid mit Verfassungsgesetz.”

Auf welchen Ebenen bringt nun ein derartiger Entscheid grundsätzliche Änderungen in den neuen Provinzen mit sich? Laut dem SVP-Ortsausschuss von St. Ulrich sind nicht nur das öffentliche Leben, Steuern, die Führung der Kindergärten, Volks-, Mittel- und Oberschulen, Kultur, Wirtschaft, Landwirtschaft (Einrichtung des “Geschlossenen Hofes”) betroffen. Auch die Einhaltung der Zwei- bzw. Dreisprachigkeitspflicht bei den Ortsnamen sowie das “Patentino” (sic) für öffentliche Anstellungen wäre nötig – mit den damit verbundenen Auswirkungen auf den Proporz der gesamten Provinz. Die Zwei- bzw. Dreisprachigkeitspflicht werde auch bei sämtlichen Gemeindeakten Pflicht. Dazu käme außerdem es zu einer noch stärkeren sprachlichen Isolation durch eine “geschlossene” ladinische Gesellschaft mit entsprechendem Niveau-Abfall.

“Diese hektischen Ladinisierungsbestrebungen, d.h. die Ladinerprovinz und die Einheitssprache Ladin Dolomitan zielen doch nur darauf aus, die Ladiner von ihren tirolischen Nachbarn zu trennen und dann frei nach Willen schalten und walten zu können. Wir sind überzeugt, dass die Ladiner das bleiben wollen, was sie seit Jahrhunderten waren: eine friedliche und allseitig weltoffene Sprachgruppe. Eine Volksbefragung in dieser Hinsicht wäre für Gröden und das Gadertal möglicherweise ein Ausweg, um endlich einen Schlussstrich unter diesen schädlichen Streifragen zu schaffen”, erklärt der SVP-Ortsausschuss von St. Ulrich abschließend.

N’ autra stramberia é che la reunificazion condujessa a na maiour isolazion linguistica, a na “sozieté scluta” y a n “Niveau-Abfall”. Magari se tem nosc amisc da Urtijei che l ladin dolomitan podessa vegnì tout su sciche lingaz standard, na eventualité da chela che ai se à dagnora paré con piesc y con mans. Da can encà conduj pa na standardisazion linguistica a l’isolazion y a n arbassament de livel? N lingaz scrit unifiché daidassa al contrar daurì su les barieres soziales y culturales anter les valedes y renforzassa l status dl ladin y di ladins. Ma fosc é propi chest cie che chi da Urtijei ne vuel nia, ai vuel che i ladins resté sciche ai é dagnora stés: “eine friedliche und allseitig weltoffene Sprachgruppe”. Che i ladins ae dagnora stimé biei prosc ai patrons foresć – datrai con gran entusiasm sciche da la seconda vera – é zenz’auter veir, ma per vedei tla sozieté tradizionala ladina na “weltoffene Sprachguppe” méssen veramenter avei na gran fantasia o na bela gran “chuzpe”; i puec ladins che fin a la seconda vera é ruvés fora per l mond fova saudés che a messù jì a combate sun l Berg Isel o tl’Abissinia o tla Ruscia.

La touta de posizion dl Ortsauschuss é vegnuda deda fora per todesch, sciche al é usanza da cheles pertes, olache an rejona gen todesch ence te familia. Se tem mo i autours de tomé te n “Niveau-Abfall” sce ai scrivessa per ladin? Ne ova nia bele dant 70 agn n optant de Urtijei ghiré, con gran aplaus dla popolazion: “Die ladinische Sprache muss samt Putz und Stängel ausgerottet werden!”(cfr. Elfriede Perathoner).

La tema – o enciornida ideologica –  de chi dla SVP da Urtijei é tant grana che ai veid te “diese hecktischen Ladinisierungsbetrebungen” finamai na intenzion asconuda de mete su na provinzia ladina. Sce ai fossa jus a la festa ladina sun Jouf de Sela éssei podù costaté che degugn ne damana valch de tel ma al contrar l’integrazion de Souramont tla provinzia de Bulsan.

Na ultima osservazion: Tl document dl Ortsauschuss végnel splighé che la reunificazion de Souramont essa conseguenzes per l proporz de duta la provinzia da Bulsan. N aument (minimal) dl proporz per i ladins messessa predret ti fé plajei a na organisazion ladina, ma a lieje anter les righes àn plutost l’imprescion che an veide n tel mudament sciche n element negatif. Per chi pa y ciuldì pa? Al é demé na domanda; “honi soit qui mal y pense”.

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
Categories
Autorinnen und Gastbeiträge

La flama ladina se destuda?
Erlischt die ladinische Flamme?

Erwin Valentini (via noeles.info)

La enconteda sun Jouf de Sela é steda na bela gran festa y perchel se merita i organisadours, la UGLD y si colaboradours, na gran lauda y bel dilan da pert de duc i ladins. Ma a la festa él ence sté n valgunes nioles scures da vedei, sciche al é vegnù auzé fora te deplù comentars sun La Usc di Ladins. La pruma fova l’assenza dla gran poltica: degun president de provinzia o region y demé puec raprejentanc dles istituzions se à tout la bria de se lascé vedei. I trei raprejentanc politics ladins se à dantaldut laudé se enstesc y contenté de n valgunes declarazions generiches, se stravardan de jì ite tl tema zentral dla manifestazion: l’unité di ladins. La politica di pici varesc propagandeda dal assessour Mussner a inom de na “Realpolitik” ladina sonova plucheauter sciche na vertola per ne messei nia fé de gran varesc, sciche ghirassa enveze la situazion politica, linguistica y culturala dla Ladinia. L’autra niola fova l’assenza dla Val Badia: sun Jouf de Sela ne manciòvel nia demé i ombolc y les unions ma na valeda entiera, sciche à scrit l president dla Union di ladins dla Val Badia, Michael Moling. L’assenza dla Val Badia ti à fat demarevueia ai organisadours dla enconteda enstesc, sciche ai ne se l essa nia aspeté, sciche al se tratassa de valch da nia da creie, feter da se daudé, sceben che i segnals che la flama ladina é debla  fova da vedei bele da n pez ence tla “valeda ladina plu grana y intata”. N ejempl rezent: tamben la jent che les lies é restedes fina sen feter daldut demez da la Convenzion sun la reforma dl Statut de Autonomia dl Trentin-Südtirol, da chela che depenarà en pert ence l davegnì dla Ladinia.

L president dla Union di ladins dla Val Badia à proé de chirì na resposta a chesta apatia politica o almanco de se fé n valgunes domandes.  Pòl ester che la jent é resteda a ciasa ciuldì che de tel festes ne vegn nia plu sentides y vegn vedudes sciche na forma juda ju de moda per manifesté sia identité? Vuel la jent vive la ladinité te na maniera plu personala empede messei la mostré su? Se damana la popolazion na cultura ladina plu senziera, plu reala, plu umila, azessibla y vivuda da duc? Michael Moling ne dà nia na resposta direta ma sia minonga me per che vae de chest vers. Sie rejonament à dessegur na fondamenta ma al ne nes spliga nia coche an é ruvés a chesta situazion y cie che an podessa fé per atizé l enteres dla jent per sie lingaz, per sia cultura, per mioré la situazion dla mendranza ladina entiera.

Na resposta a chestes domandes podéssen se aspeté emprumadedut dai responsabli dles istituzions culturales: scola, Istitut cultural ladin, Museum ladin; la senta de chestes does ultimes é per auter tla Val Badia. Ne é nia l fin de chestes istituzions chel de promueve la cultura ladina te dutes sies dimenjions? Promozion culturala ne vuel nia demé dì publiché vigni tant valch liber scientifich o leterar o organisé conzerc y de beles mostres artistiches, al auda ence da renforzé la coscienza y l’identité (inter)ladina tres azions de sensibilisazion y de relazions publiches, ence a livel politich, mostran, reclamisan, “placatan” l’esistenza y les rejons dla comunité ladina. Chest fova avisa l fin dla enconteda sun Jouf de Sela.

Reunificazion di ladins y gambareles dla politica

L’assenza dla Val Badia sun Jouf de Sela mess avei ence d’autres gaujes che cheles ipotisedes da M. Moling. I badioc ne se à mai cis cruzié dles condizions generales dla comunité ladina, de siei bujegns y de sies rejons sciche mendranza autonoma, sibe tl contest dl Tirol storich che tl cheder costituzional y aminitratif nuef sot a la Talia. Les iniziatives panladines é feter dagnora piedes via da les autres valedes, o da foradecà sciche da Dispruch (Union di Ladins) y da Bulsan (Moviment politich “I Ladins”), olache la ladinité fova y é plu manaceda y olache l bujegn de unité, de reunificazion teritoriala é plu sentì. La gran enconteda ladina dl 1946 sun Jouf de Sela ova abù sciche protagonisć doi gran idealisć de Ampez y Fascia, Sisto Ghedina y Guido Iori, y ence a la festa dl 2016 àn vedù dantaldut jent y lies de Fascia y de Souramont; la Val Badia é, sciche i savon, resteda a ciasa. L fat che la ladinité é manco manaceda ilò pò splighé almanco en pert l’apatia di badioc dlvers de de tel manifestazions: chi che se sta o mina de se sté ben ne à nia bria de jì a protesté.

Ma se tràtel demé de na sort de “sacro egoismo” natural o él via dedo ence d’autres gaujes che ti é consié ai badioc de resté a ciasa? Ne él nia ence sté la politica che à endormedì l entusiasm di badioc – y no demé di badioc- per la reunificazion, per l ideal de unité ladina, per na cultura entenuda sciche patrimone comun de dutes les valedes dla Ladinia. Nosc raprejentac politics à abù – ence sun Jouf de Sela – de beles paroles per les aspirazions ladines, ma fat ne ài praticamenter nia per mete a jì l prozes politich-costituzional che va d’uega per ruvé al travert dl referendum de Souramont dl 2007. Nia puec é decontra ence sce ai ne pò nia l dì fora per rejons de “political correctness”. Nostes autorités politiches se cruzia plu gen de sie pice velin provinzial o local arferan ju organisazions, ativités y projec interladins. La Union Generela di Ladins é vegnuda agn alalongia scraieda fora de ester filotaliana o filo-Ladins, i jornalisc de La Usc à abù l onour de vegnì batiés dal assessour provinzial ladin “talibans” ciuldì che ai se ova enfidé de critiché sia poltica y chela de sie partit; ales lies ti él vegnù “consi锝 de ne se cruzié nia de politica; i posć che conta tles istituzions é tles man de jent che ti sta a mus al “dret” partit; l projet interladin de lingaz scrit unifiché é vegnù sepolì con n decret dla jonta provinziala de Bulsan. Cie se fé perchel demarevueia sce la jent pesimeia a mostré sia identité te manifestazions panladines sciche chela sun Jouf de Sela. La dreta spligazion nes l’à fosc deda David Lardschneider: “La viertla, la scusa che l se trata de na manifestazion partitica, ideologica belau taliana, ne va nia bën. La iniuranza y la nia cusciënza che n fova usei a avëi te Gherdëina a sën pià man, y l semea mo deplù, monce tla Val Badia” (La Usc dl 22.6.16, pl.3).

Unificazion linguistica y sconaza dla mendranza

Se scluje ite te sie velin, te sia valeda, te sie idiom local ne é nia, ne pò nia ester la soluzion. La mendranza ladina à debujegn, per se svilupé, de modei y de valours de referiment comuns, metan man con n lingaz scrit unitar o standard da adoré te duta la Ladinia. L prof. Max Haller à dit te na sia intervista sun l Dolomiten (5 de agost 2016, pl. 23) che la standardisazion dl ladin fossa n vantaje per i ladins, ma al mina che l ladin souravivessa ence zenza n lingaz scrit standard ciuldì che al ne jissa nia sot tla todesch o tl talian (“würde sich weder ins Deutsche noch ins Italienische einschleifen”). Ie ne sé nia da olache al tol de tel convinzions; sce an ti ciala a la realté linguistica en Ampez, a Moena o a Urtijei, ma ence a Al Plan o a Corvara, veiden dut valch d’auter: l ladin ne vegn ilò nia demé mescedé con vigni sort de germanisms y talianisms ma gonot remplazé dal talian y dal todesch sciche lingaz de comunicazion soziala y ence sciche lingaz de familia. L’afermazion  dl prof. Haller fej ciamò deplù demarevueia sce an pensa che a degugn dl assessorat a la cultura todescia a Bulsan ne ti tomàssel ite de dì che l todesch podessa florì y se svilupé te Südtirol ence zenza na “deutsche Schriftsprache”. Mia minonga é che i l ladin podarà souravive n pez, ma zenza n lingaz standard y zenza valch sort de unité politica é la cultura ladina condaneda, alalongia, à na esistenza spidiceda, folcloristica o, piec, archeologica. La archeologia à da fé, sciche an sà, con cosses vedles o mortes fora y no con l davegnì de na cultura.

Se destuda bel plan la flama ladina tla Val Badia? Feter duc, dessegur chi dla politica y dles istituzions, dijarà, scandalisés, de no y proarà de desmostré l contrar. Ma l’assenza dla Val Badia sun Jouf de Sela sona sciche n segnal d’alarm!

Cëla enghe ‹1 ‹2 ‹3 ‹4

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
Categories
BBD

Noeles.info ist zurück.

Fast auf den Tag genau drei Jahre, nachdem im November 2012 der letzte Beitrag erschienen war, nimmt das ladinische Portal Noeles wieder seine Aktivität auf. Wichtige Themenschwerpunkte des Portals waren und sind nach wie vor die Rechte der ladinischen Sprache, die Standardisierung des Dolomitenladinischen sowie die territoriale und administrative Wiedervereinigung mit Anpezo, Col und Fodom.

Als die Seite zu Beginn der 2000er Jahre gegründet wurde, stand sie unter anderem in enger Verbindung mit der Union Scritours Ladins Agacins unter der Leitung des kürzlich verstorbenen Berto Videsott.

Noeles will nun in dieser Tradition, die auch einen offenen Blick zu den kulturellen Geschwistern in Graubünden und Friaul umfasst, sowie im Geist von 1946, als die LadinerInnen auf dem Sela eine Wiedervereinigung mit Südtirol forderten, weiterarbeiten. Nach wie vor sei das grundlegende Ziel der ladinischen Einheit nicht erreicht.

hatte bereits mit dem »alten« Noeles die gegenseitige Übernahme von Artikeln vereinbart — und das »neue« Noeles hat diese Gewohnheit durch die Übernahme eines Beitrags gleich wieder aufgefrischt.

Wir wünschen viel Erfolg!

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
Categories
Autorinnen und Gastbeiträge

Palermo seghita a desprijé.

La intervista dl dot. Francesco Palermo, “espert de dert de mendranzes” che laora ence per la Academia Europeica, deda ai 27 de november a la TZ desmostra endò n iade che al ne à nia nout la problematica de Ampez, Col Santa Lùzia y Fodom.

Demé enscì pòn se splighé che al desprija endò n iade l referendum di 28-29.10.2007 sciche n fat blot economich, pro che al é demé vegnù adoré “rejons de identité ladina” per sciaudé su la chestion.
Fat él endere che la mendranza ladina di trei comuns à prové tresfora dal 1946 da arjonje che i confins dl temp fascist vegne mudés y l tort fascist refat. Fat él tamben che i ladins da souramont é dal 1946 inant zenza vigni sconanza y mess scombate per souravive. Fat él souraprò che la mendranza ladina te Anpezo, Col y Fodom ne vuel nia dé su sia identité ladina y à perchel metù a jì l referendum che ai à davagné. I ladins da souramont à l dert dla Comunité Europea sun sia pert, ajache la Cherta dl’Europa per lingac regionai y de mendranza scriv clermenter dant che confins politics-aministratifs te n teritore de na mendranza ne pò nia ester de rem per arjonje na unité. I ladins é la soula mendranza te duta la Talia che é spidiceda su sun deplù provinzies y regions.

Übernommen von: Noeles.info

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
Categories
BBD

Bilinguismo sconFitto.

Il ministro per gli affari regionali, che esige la reitalianizzazione delle montagne sudtirolesi, ufficialmente lo fa in nome del bilinguismo. In realtà del bilinguismo e delle minoranze se ne frega altamente, e se potesse, probabilmente, reintrodurrebbe il prontuario come unica fonte di verità. Lo deduco da alcune sue scandalose dichiarazioni che ha rilasciato al quotidiano Libero in riferimento alla situazione della lingua friulana (ed. 27.09.2009):

La Legge 15 dicembre 1999, n.482, “Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche”, infatti, ha incluso fra le lingue minoritarie presenti in Italia anche il friulano e il sardo, che non rappresentano evidentemente delle minoranze, ma delle comunità regionali o locali come tutti i dialetti italiani. È stata una forzatura legislativa di cui a distanza di tempo si sono viste tutte le conseguenze. L’ultima, e la più grave, è data dal contenzioso in atto tra il Friuli e lo Stato italiano, che nel febbraio 2008 ha impugnato la legge regionale sulla “lingua friulana”. Le norme contestate – ha reso noto il ministero degli Affari regionali – «oltre ad apparire in contrasto con numerosi principi costituzionali, esorbitano dall’oggetto della legge, la tutela della lingua friulana, e prefigurano un regime di sostanziale bilinguismo e, per taluni aspetti, di esclusività  della lingua friulana».

Purtroppo per lui la situazione legale in Sudtirolo gli consente solamente la reintroduzione di invenzioni fasciste fino all’ultimo maso, ma non l’abolizione del «sostanziale bilinguismo». In ogni caso per analogia col friulano considera il ladino un dialetto dell’italiano. Per un ministro agli affari regionali non c’è proprio male.

Ripreso da: Noeles.
Vedi anche ‹1

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.

Frontalangriff auf die ladinische Sprache.

Seit mehreren Monaten plädiert die Lega Nord in regelmäßigen abständen dafür, lokale italienische Dialekte aufzuwerten, indem man ihnen im Bildungssystem und in der Öffentlichkeit mehr Platz einräumt. Von einer breiten Mehrheit der übrigen Parteien wird diese Forderung (zum Teil reflexartig) abgelehnt, da sie in ein xenophobistisches Gesamtkonzept gebettet ist — und mitunter als Keule gegen Zuwanderer aus anderen Regionen benutzt wird. Nationalisten kritisieren zudem, das Vorhaben bedrohe die Einheit des Landes.

Mit ihrer explosiven Mischung aus Ausländerfeindlichkeit, Lokalpatriotismus und Dialekten erweist die Lega den anerkannten Minderheitensprachen einen Bärendienst. Im Eifer des Gefechts verstricken sich auch Liberale und Linke immer wieder in Verallgemeinerungen und Widersprüche, die deutlich zeigen, wie brüchig in Italien das Bewusstsein für die eigene sprachliche Vielfalt ist. So kommen immer öfter auch die sardische, friaulische und ladinische Sprache mit unter die Räder, wenn es darum geht, die Forderungen der Lega zu entkräften. Als Sprachen werden mitunter nur noch jene anerkannt, die auch im Ausland offiziell und jedenfalls nicht romanischen Ursprungs sind, wie Deutsch, Albanisch oder Slowenisch.

Damit gibt man Nationalisten und Zentralisten neue Munition in die Hand, um einen effektiven Minderheitenschutz (den die meisten Sprachen bis heute nicht genießen) zu unterminieren. So hätten Galicier und Katalanen, die in Spanien weitgehende Sprachrechte genießen, in Italien einen sehr schweren Stand — bedrängt von einer gleichmacherischen Tendenz, die versucht, möglichst alles unter den Hut der italienischen Einheitssprache zu bringen.

u veneriEin aktuelles Beispiel zitiert das ladinische Nachrichtenportal Noeles: Sogar das linksliberale Tagblatt la Repubblica fährt über die Zeilen seiner Freitagsbeilage einen Frontalangriff auf die romanischen Minderheitensprachen. Linguist und Professor Raffaele Simone behauptet darin z.B. unwidersprochen, dass die ladinische Sprache nichts anderes sei als ein italienischer Dialekt. Eine Argumentation, die wir so bereits aus dem Faschismus kennen, der damit die Zugehörigkeit Südtirols zu Italien untermauern wollte.

Einerseits kann man von Glück sprechen, dass ein großer Teil Ladiniens auf dem Gebiet der autonomen Länder Südtirol und Trentino liegt und somit vor dem direkten Zugriff zentralistischer Politikerinnen und Bürokraten sicher ist, die in Friaul und Sardinien regelmäßig dafür sorgen, dass Schutzbestrebungen ins Leere laufen. Andererseits ist jedoch deutlich anzuprangern, dass auch hierzulande viel zu wenig fürs Ladinische unternommen wird. Weder konnte man sich auf die Vereinheitlichung der Schriftsprache einigen, noch gibt es ein Schulsystem, das der ältesten Sprachgruppe im Lande ein langfristiges Überleben sichert — um nur zwei dringend nötige Maßnahmen zu nennen.

Siehe auch ‹1 ‹2

Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.

You are now leaving BBD

BBD provides links to web sites of other organizations in order to provide visitors with certain information. A link does not constitute an endorsement of content, viewpoint, policies, products or services of that web site. Once you link to another web site not maintained by BBD, you are subject to the terms and conditions of that web site, including but not limited to its privacy policy.

You will be redirected to

Click the link above to continue or CANCEL