→→ Archif di cuntribuć externs →→

  • La jënt basca à cumbatù y cumbat mo for per la ndependënza.
    2a pert


    de Sofia Stuflesser

    Storia – dala unità ala spartizion

    Tl medieve fova na gran pert dla Euskal Herria adum sota l ducat de Vasconia. Tl 9. secul se à i bascs dl sud destacà y à metù su l reiam de Pamplona, ntan che tl nord ie restà l ducat de Vasconia. Chësta situazion ie resteda nscila nchin tl 16ejim secul. Dal 12ejim secul inant à i spanuei tëut ite l Paesc Basch dl sud. Scebën che i fova sota i spanuei à i bascs mantenì si leges y si autonomia politica nchin al 1876. Feter l medemo iel suzedù tl nord. Tl 17ejim secul à i franzëusc tëut ite l ducat de Vasconia. Iló ai pudù mantenì si leges y autonomia nchin ala revoluzion franzëusa dl 1789.

    Mpurtant per la storia di bascs dl sud ie la viera dla Sezescion. Rë Ferdinand VIII. ova na muta de 13 ani, Isabella, che dassova pona deventé regina. Si berba y fra dl rë Ferdinand, che ova inuem Carlo, ulova ruvé sun l tron. L ie stat na viera, pra chëla che i bascs fova pra la pert de Carlo, che ti ova mpermetù de mantenì la regules basches (a chëles che i spanuei ti dij “privilegs”, ma vester iel si regules). Danz che Carlo ova perdù. Nscila ie Isabella deventeda regina. Dla regules basches ala mé lascià pro chëla che i possa tò ite y partì ora la chëutes tla Euskal Herria. Perchël vën la chëutes for mo tëutes ite y partides ora tla region. I catalans p. ej. ne à nia chësc dërt, y perchël ai na gran nvidia permez ai bascs, dijan: “Vo ëis pu bele dut!” Ma nce sce i bascs à chësc dërt, iel mo truepa ngiustizies contra chëles che la va de se paré.

    Na regula che la regina Isabella à metù su ie nce chëla che i bascs messova jì tla viera per i spanuei, che ne fova nchina ntlëuta mo nia. Nscila ai messù jì tla viera dla ndependënza de Cuba, ulache l n ie mort n grumon, scebën che l ne fova gor de no te si nteres de jì a cumbater per i spanuei y contra i cubans. Truep bascs simpatisova cun i cubans, davia che i se udova nstësc coche prima colonia dla Spania. Mo al didancuei iel truepa cianties che trata de chësta desgrazia.

    Viera zevila, ditatura y terorism

    Ntan la viera zevila spanuela (1936-1939) à i bascs giapà dal guviern zentrel la cumpetënzes de se autoguverné. Danz che chësta autonomia ie fineda via tl 1937, canche i pucisć de estrema man drëta à tëut ite l Paesc Basch sota l general Francisco Franco. L ditatëur aministrova l Paesc Basch inò te na maniera zentrela, à pruibì l basch y à perseguità y mazà chi che se metova de contra. La ditatura à durà nchin ala mort de Francisco Franco, tl 1975.

    Coche reazion ala ditatura iel nasciù tl 1958 la urganisazion tlandestina Euskadi Ta Askatasuna (Paesc Basch y lidëza – ETA) che ova l travert de finé via la ditatura y arjonjer la ndependënza.

    Per arjonjer chësc fin à la ETA gaujà truep atentac y mazà plu de 800 persones. I prims ani mazovi te na maniera seletiva, dantaldut cumëmbri spezifics dla forzes armedes spanueles, ma man man iesi deventei for manco y manco seletives, slargian ora l cërtl de vitimes y jënt malterjeda a pulitiganc, jurnalisć, mprenditëures y nsci inant. Daujin ai atentac à l ETA nce fat rapimënc, estorscions, manacedes y n.i.

    La viulënza fova sambën de tramedoi viersc. La sotmiscion di spanuei contra l ETA fova suvënz na represcion contra duc i muvimënc bascs per la ndependënza. Dal 1959 nchin al 2015 iel unì documentà passa 6.000 caji de tortura de zitadins bascs. L guviern democratich spanuel à stlut media bascs coche stazions dal radio, zaites y nsci inant, śaran via pulitiganc, mprenditëures, maestri, jurnalisć y nsci inant che fova per la ndependënza. Tl 2008 fovel mo passa 700 cumëmbri dl’ETA te perjon. Al didancuei nen iel mo passa cënt.

    Permò tl 2018 à l’à l ETA data su, ne arjunjan degun di fins che i se ova tëut dant: no la reunificazion no la ndependënza, no amnestia per si perjunieres.

    Cherta cun la azions dla ETA tl Paesc Basch dal 1961 al 2010.1https://www.bpb.de/themen/kriege-konflikte/dossier-kriege-konflikte/54582/baskenland/

    Uel pa la jënt basca mo la ndependënza?

    L falimënt dl ETA à abù na fazion negativa sun l muvimënt basch per la ndependënza. Nce l falimënt dl muvimënt de ndependënza catalan ie stat na dejilujion per i bascs. Partic naziunalisć bascs ne à nia la ndependënza coche travert. Mpo iel truep muvimënc de zitadins che se mpënia per la suverenità. Al didancuei se mbincëssa mo ntëur al 20-30% dla populazion la ndependënza.

    Per la ndependënza iel argumënc basei sun l’identità y argumënc soziei. La ndependënza fermëssa su l’assimilazion spanuela y franzëusa dl Paesc Basch. Zënza chësta gran nfluënza dala Spania y dala Franzia pudëssa la rujeneda, la cultura y l’identità coletiva sëuraviver plu saurì. Pra i argumënc soziei iel da dì che la ndependënza miurëssa la vita di zitadins bascs, sibe per cie che reverda l’economia che la giustizia soziela: l Paesc Basch ie plu prugressif che la sozietà spanuela y à plu ressurses economiches che la Spania.

    Truepa jënt basca se dà da fé per la ndependënza. L’ëila che me à dat d’albierch, Begotxu, ie pra n muvimënt che à inuem Naziogintza che se à tëut dant de arjonjer la suverenità dl Paesc Basch, ma n pesc. I scrij articuli, urganisea manifestazions y cunferënzes y mo truep deplù. L muvimënt sustën nce prutestes urganisedes da d’autra grupes.

    Danz che la ndependënza semea mo dalonc. Ntant muessen pa mé se cuntenté cun l’autonomia. La Cumunità Autonoma Basca y la region de Navarra à na si autonomia. La pert basca tla Franzia ne à al incontra deguna autonomia y donca nce manco scunanza.

    La jënt se à bën bele tan purvà y se prova mo for a arjonjer na majera autonomia, la reunificazion y la ndependënza cun la bones, ma danz zënza suzes. Danz che nchinamò ne n’iesen nia stac boni de arjonjer chisc fins, no cun la ries, no cun la bones. N referendum ne ai mo nia pudù fé, davia che l ie pruibì dal Stat. L ie da muië che tla storia iel suvënz unì arjont la autodeterminazion cun la viulënza, nce sce l messëssa vester mesun la arjonjer te na maniera pazifica.

    Autonomia tla Cumunità Autonoma Basca

    Ulësse mo jì ite sun la situazion giuridica dl Euskara tla Cumunità Autonoma Basca (BAC), donca nia te dut l Paesc Basch, ma mé tla trëi provinzies che toca pra la Cumunità Autonoma Basca: Bizkaia, Gipuzkoa y Araba. Aldò dla costituzion spanuela dl 1978 y dl Statut de Autonomia dla Cumunità Autonoma Basca ie l basch y l spanuel doi rujenedes ufizieles y valives dal pont d’ududa formel. Al zitadin ti vëniel garantì l dërt de pudëi adurvé uniuna dla doi rujenedes te na maniera liedia tl ciamp publich y tl privat.

    Ma danz che l ie mpo n’assimetria danter la realtà giuridica y soziolinguistica. N muessa savëi da rujené spanuel, ma n ne muessa nia savëi da rujené basch, n à “mé” l dërt de rujené l basch, ma nia n’ublianza de l savëi. Scebën che l ie na valivanza legislativa vëniel a s’l dé na defrënza struturela.

    Mparé euskara y Korrika

    L ie truepa lies y istituzions che pieta cursc per mparé euskara. Una dla majeres ie l AEK, l coordinamënt de Euskardisazion y Alfabetisazion. Te si sëntes sëura dut l Paesc Basch possen fé cursc cun l focus sun la comunicazion. Pra i cursc dl AEK vëniel nce fat juesc d’uni sort per rujené. Chësta lia mët nce a jì enes de euskara, ulache n possa sté n’ena alalongia te na cësa per rujené y viver l euskara. L ie enes defrëntes per mutons y mutans, jëuni y jëunes, jënt plu de tëmp, families, jënt che scumëncia a l mparé euskara, turisć y nsci inant.

    Korrika ie na stafeta de sauté sëura dut l Paesc Basch.2https://it.wikipedia.org/wiki/Korrika#/media/File:Korrika_2015,_Bilbo,_Euskal_Herria.jpg

    Per abiné adum scioldi per finanzië la rë de zëntri ulache l vën fat cursc de euskara y per ntujiasmé la jënt de rujené basch à l AEK metù a jì la Korrika dal 1980 inant. L se trata de na stafeta de sauté che vën fata uni doi ani sëura dut l Paesc Basch. L vën sautà n’ena alalongia dala pert franzëusa dl Paesc Basch nchin a Bilbo (per spanuel: Bilbao). Sce n uel fé pea coche lia, scola, familia o grupa de cumpanies paien na cërta soma. Cun chisc scioldi vëniel pona finanzià i cursc de basch. N pue’ sciche pra la flama olimpica dan inant n testemone, ulache l ie laite na poejia o n test leterer. L autor o l’autora de chësc test sauta pona l ultimo tòch tl travert. Pona vëniel liet dant la poejia o l messaje.

    Lià ala Korrika iel mo truepa d’autra manifestazions, coche lauratueresc, de pitli cursc, prejentazions, referac, festes o auter. A Bilbo iel pona na gran gran festa per stlù ju la Korrika.

    Serie I II III IV

    • 1
      https://www.bpb.de/themen/kriege-konflikte/dossier-kriege-konflikte/54582/baskenland/
    • 2
      https://it.wikipedia.org/wiki/Korrika#/media/File:Korrika_2015,_Bilbo,_Euskal_Herria.jpg

    I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • JG: Auf dem rechten Auge halbblind.

    Die Junge Generation (JG) in der SVP kritisiert die Jugendsprecherin der STF, Melanie Mair, wegen ihrer Teilnahme am rechtsextremistischen Vernetzungstreffen in Schnellroda aufs Schärfste. Wie JG-Vorsitzende Anna Künig mitteilt, sei die Jugendorganisation der Volkspartei »schockiert«.

    Das war kein belangloser Wochenendausflug, der als Tritt in den Fettnapf abgetan werden kann, sondern eine bewusste politische Entscheidung. Niemand landet aus Versehen in Schnellroda. Wer dort hinfährt, weiß ganz genau, welche Personen sich dort treffen und welche Ideologien dort gepflegt werden.

    – Anna Künig

    Es stelle sich die Frage, welche politischen Leitbilder unter Sven Knoll und Kumpanen mittlerweile als salonfähig gelten. Wer ohne Berührungsängste an einem der wichtigsten Treffpunkte der Neuen Rechten teilnehme, dürfe sich nicht wundern, wenn Fragen nach dem eigenen politischen Kompass gestellt werden.

    Die JG fordert daher »eine klare und unmissverständliche Stellungnahme« der STF.

    Eigentlich wäre es selbstverständlich, von einer demokratischen Partei, die im Landtag sitzt, zu erwarten, dass sie sich in einer Stellungnahme klar und glaubwürdig von rechtsextremen Organisationen und deren Gedankengut distanziert.

    – Anna Künig

    Dem ist wenig hinzuzufügen. Dass eine wichtige Oppositionspartei Kontakte ins rechtsextremistische Milieu pflegt, ist höchst besorgniserregend und mit demokratischen Werten unvereinbar.

    Gerade deshalb stellt sich allerdings auch die Frage, ob die SVP bereit ist, denselben Maßstab an sich selbst anzulegen.

    Die Mutterpartei der JG koaliert unmittelbar mit Kräften aus dem rechtsradikalen und rechtsextremen Spektrum und verhilft ihnen damit — anders als die STF — sogar zur Regierungsverantwortung.

    Mitglieder der Mehrheit in der Gemeinde Bozen, zu der auch die SVP gehört, bekennen sich offen zu neofaschistischen Organisationen wie CasaPound oder Remigrazione e Riconquista. Einige nehmen sogar persönlich an der jährlichen Veranstaltung von Acca Larentia in Rom teil, einer der größten und beängstigendsten Zurschaustellungen rechtsextremistischer Symbolik in Europa.

    Wenn die glaubwürdige Abgrenzung vom Rechtsextremismus ein Lackmustest demokratischer Glaubwürdigkeit ist, darf dies nicht nur für die politische Konkurrenz in der Opposition gelten.

    Cëla enghe: 01 02 03 04 05 06



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • ›Dürftige Aussichten‹.
    Podcast Teil 2


    Die derzeitige Autonomiepolitik ist nicht nur eine Gratwanderung, sie ist nicht zukunftsfit, sagt Rechtswissenschaftler Peter Hilpold

    Seine Kritik ist bekannt, der Innsbrucker Rechtswissenschaftler Peter Hilpold bewertet die Autonomiereform als dürftig. Der Refom fehlten Tiefgang und Substanz. Und ihn verwundere nicht, dass der langjährige SVP-Parlamentarier Karl Zeller empfiehlt, autonomiepolitisch vorsichtig zu sein. Konkret, das Verfassungsgericht dürfe nicht provoziert werden. Also leisetreten? Professor Hilpold zweifelt im Podcast von Wolfgang Mayr an der Zukunftstauglichkeit der Autonomiereform.

    Serie I II

    Cëla enghe:


    I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Ein Gang durch die Stadelgasse.
    Brixen

    Heute kurz nach Mittag bin ich zweimal durch die zentrale Brixner Stadelgasse gegangen, um etwas zu besorgen. Auf dem Rückweg habe ich im Vorbeigehen fotografiert, was mir auf dem Hinweg aufgefallen war:

    Bilder zum Vergrößern anklicken

    Obwohl die Stadelgasse nur rund 250 Meter lang ist und es dort deutlich weniger Geschäfte und Lokale gibt als in anderen Straßen im Zentrum von Brixen, sind mir sofort drei Unternehmen aufgefallen, die sich gegenüber der Öffentlichkeit ausschließlich auf Italienisch präsentieren. Es handelt sich dabei um das Restaurant Agorà21 im traditionsreichen Hotel Krone, eine Bankfiliale von BNL BNP Paribas und um eine kürzlich unter neuer Führung wiedereröffnete Bar, deren neuen Namen ich mir nicht gemerkt habe. Auf der gegenüberliegenden Seite befindet sich außerdem ein chinesischer Friseursalon, dessen Beschriftung ebenfalls ausschließlich Italienisch ist.

    Bilderbuch-Minorisierung

    Natürlich ist meine zufällige Beobachtung nicht repräsentativ, erhebt diesen Anspruch auch nicht. Dass es aber selbst in einer (noch) mehrheitlich klar deutschsprachigen Stadt wie Brixen — und längst nicht mehr nur in Bozen — immer mehr Unternehmer bzw. Unternehmen gibt, denen die deutsche Sprache sprichwörtlich am Allerwertesten vorbeigeht, ist ein Eindruck, der sich seit Jahren verfestigt.

    Was würde es kosten, ein »aperto« auf Deutsch zu übersetzen? Offenbar ist selbst dieser minimale Aufwand zu groß. Auf der Rückseite der Tafel steht übrigens — ebenfalls einsprachig — »Agorà21 chiuso«. Es ist also gewollt: Kein Versehen, sondern eine bewusste Entscheidung.

    Wir weisen seit Jahrzehnten (!) darauf hin, wie wichtig es wäre, ähnlich wie in anderen Minderheitengebieten (z.B. 01 02 03) endlich auch bei uns auf rechtliche Grundlagen hinzuarbeiten, um die deutsche — und in Ladinien die ladinische — Sprache im Konsumentinnenschutz sowie bei öffentlichen Beschriftungen wirksam zu schützen. Doch die SVP hat dafür nie einen Finger gerührt, es ist rein gar nichts geschehen.

    Je mehr eine Minderheitensprache aus der Öffentlichkeit und aus der öffentlichen Wahrnehmung verschwindet, desto mehr wird sie — auf verschiedenen Ebenen — als marginal und entbehrlich betrachtet. Genau so funktioniert Minorisierung: Es braucht keine spektakulären Verbote. Gleichgültigkeit, Respektlosigkeit und Untätigkeit reichen völlig aus, um eine Sprache schleichend aufs Abstellgleis zu manövrieren.

    Cëla enghe: 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 | 11



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Reconosciment y sconanza de duc i Ladins.
    Di dla Unité Ladina 2026


    La Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) con sies sezions aproveia en ocajion dl Di dla Unité Ladina ai 11.7.26 a Corvara y di 80 agn dala Manifestazion dl Jouf dl Sela, che ova porté dant 12 propostes per la sconanza y unité ladina, chesta mozion ai raprejentanc politics y aministratives y a duc i Ladins y amisc di Ladins, con l envit a dé atuazion a chesta ressoluzion.

    I Ladins dl Sela aspeta ciamò tres la resposta a la esprescion dla volonté populara dl referendum de Souramont dl 2007 per la unité de duc i Ladins te na soula region.

    Ti ultims 80 agn à i Ladins fat varesc inant te de plu ciamps soziai, politics y culturai, ma danz nia dutes les 5 valedes tla medema mesura y perchel él fondamental che dutes cantes arjonje l medem livel de sconanza, ence per podei souravive y se svilupé inant te chisc temps de globalisazion, digitalisazion y informatisazion tres de plu dominantes. I on duc canc la volonté de dé inant l lingaz y la cultura ladina da una na generazion a l’autra, de se confroné con i svilups dla inteligenza artifiziala y de realisé n davegnì de duc i Ladins deberieda, daverc al mond, ma empò atours de nost destin de popul autonom.

    1. Reconesciment dl teritore tradizional ladin y istituzion de na Comunité Teritoriala Ladina dles 5 valedes dl Sela con competenzes deleghedes da les Provinzies y Regions che tol ite raprejentanc dles istituzions y dles assoziazions raprejentatives per la gestion dla cultura, dla educazion, dles aministrazions, di aspec sozio-economics, dla sconanza ambientala, di trasporc y dl abité.
    2. Ensegnament curricular dl ladin y per ladin te dut l teritore ladin y l’adoranza y la valorisaziun dl lingaz ladin tla comunicazion.
    3. Parificazion dl lingaz ladin, ence te sia forma standard, ai autres lingac ofiziai te duc i contesć publics.
    4. Ufizialisazion dla bandiera ladina per dut l raion sciche simbol dla unité y identité di Ladins dl Sela.
    5. Cuota amesureda garantida per i Ladins tles stieres publiches, tla raprejentanza istituzionala y per l sostegn finanziar dl lingaz y dla cultura ladina.
    6. Prejenza ladina garantida tles Jontes y ti Conseis Regionai y Provinziai y l’istituzion de n certl lital a livel regional (provinzial) y nazional.
    7. Reconesciment ofizial dla UGLD sciche referenta de duta la mendranza di Ladins dl Sela.
    8. Finanziament publich garantì y potenziament dl servisc publich radiotelevisif ladin, dla stampa ladina y dl ciamp di media en general.
    9. Sconanza ambientala dl raion ladin y valorisazion/mantegniment di toponims ladins.
    10. Intervenc concrec per l dert a l’abitazion y al laour tles valedes ladines per se stravardé da la emigrazion dles generazions joenes.
    11. Manejament deberieda/autonom dl turism per dut l raion dles Dolomites Ladines, per n turism responsabl, sostegnibel y respetous dla cultura y dl lingaz ladin.
    12. Joufs segures y daverc a duc i Ladins via per dut l ann y trasport publich garantì anter les 5 valades.

    Corvara, 11.07.2026
    L Consei dla UGLD


    I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Meistverkauftes Auto ohne Zweisprachigkeit.
    Model Y

    Kürzlich wurde bekanntgegeben, dass das Model Y von Tesla im ersten Halbjahr 2026 bei Privatkundinnen in Südtirol das meistverkaufte Auto war.

    Dadurch wird ein Missstand akut, der bislang vielleicht nicht so stark ins Gewicht fiel: Wer einen Neuwagen von Tesla kauft, kann sein Recht auf zweisprachige Fahrzeugpapiere faktisch nicht wahrnehmen. Der Grund ist einfach: Tesla betreibt in Bozen zwar einen Showroom, liefert Fahrzeuge hierzulande jedoch nicht aus. Die Zulassung erfolgt daher normalerweise über Verona oder Mailand — und so werden die Fahrzeugpapiere unabhängig vom Wohnort ausschließlich auf Italienisch ausgestellt.

    Das betrifft nicht nur Tesla, sondern sämtliche Hersteller, die in Südtirol keinen Vertragshändler haben. Aber auch Käuferinnen von Marken, die hier vertreten sind, verlieren den Anspruch auf Fahrzeugpapiere in deutscher Sprache, sobald sie sich entschließen, ihr Fahrzeug außerhalb Südtirols in Italien zu erwerben.

    Es wird somit zunehmend problematisch, dass dieses Minderheitenschutzrecht davon abhängt, wo ein Fahrzeug gekauft wird — weil nicht die Ansässigkeit der Käuferin zählt, sondern der Sitz der Zulassungsstelle. Wer in Südtirol lebt, verliert einen Teil seiner Rechte allein dadurch, dass der Kauf in Verona statt in Bozen abgewickelt wird. Und wer aus Italien hierher kommt, um ein Auto zu erwerben, bekommt vermutlich zweisprachige Papiere.

    Die Minorisierung lauert überall — und manifestiert sich auf die unterschiedlichsten Arten.

    Ganz erfüllt wird das Recht auf zweisprachige Papiere jedenfalls nicht einmal innerhalb Südtirols. Zwar gibt es hier eine zweisprachige Vorlage des Fahrzeugscheins, die individuellen Eintragungen werden jedoch ausschließlich auf Italienisch vorgenommen. Selbst dort, wo Zweisprachigkeit vorgesehen wäre, bleibt sie also unvollständig.

    Dass es auch anders geht, zeigt einmal mehr unser westliches Nachbarland, die Schweiz:

    Bilder zum Vergrößern anklicken – Quelle: Wikimedia

    Der eidgenössische Fahrzeugausweis berücksichtigt — wie zahlreiche weitere bundesweit einheitliche Dokumente — sämtliche Landessprachen, einschließlich des Rätoromanischen. Mehrsprachige Fahrzeugpapiere sind also (selbstverständlich) kein technisches Problem, sondern eine politische Entscheidung.

    In Südtirol zeigt sich hingegen auch in diesem Bereich, wie eng die Grenzen der Zweisprachigkeit sind. Schon die punktuelle Beteiligung einer einzigen Behörde außerhalb Südtirols kann genügen, um ein sprachliches Recht für die gesamte Lebensdauer des Fahrzeugs zu verlieren. Zudem wird hierzulande Ladinisch noch nicht einmal auf dem mehrsprachigen Südtiroler Fahrzeugschein berücksichtigt, geschweige denn auf dem staatsweiten wie in der Schweiz.

    Solange das Problem nur wenige Käuferinnen exotischer Marken ohne Vertragshändler in Südtirol betraf, konnte man das vielleicht noch als Randphänomen abtun. Da nun aber ausgerechnet das meistverkaufte Privatfahrzeug Südtirols nur mit einsprachigen Papieren ausgeliefert wird, zeigt sich, dass das bestehende System den praktischen Anforderungen nicht mehr genügt.

    Es reicht eben nicht aus, dass Südtirol zweisprachige Vorlagen bereithält. Wichtiger wäre es, dass alle Fahrzeuge, die auf eine Anschrift in Südtirol zugelassen werden, unabhängig vom Auslieferungsort und der zuständigen Zulassungsstelle tatsächlich zweisprachige Papiere erhalten.

    Cëla enghe: 01 02 03 04 05 06



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Euskara, la rujeneda plu vedla dl’Europa?
    1a pert


    de Sofia Stuflesser

    La Repartizion scola y cultura ladina se à cruzià de ti pité al personal nseniant y a chi che lëura tla Ntendënza ladina l mesun de fé n’ena de Erasmus+ oradecà per giapé mpulsc nueves y miuré nscila nosc sistem scolastich. N pudova crì ora sce n ulova fé n curs o n job shadowing, chël uel dì jì a cialé coche d’autra scoles, istituzions o lies lëura y ie urganisedes. L viac me ei metù a jì nstëssa, cuntatan la singula urganisazions. L viac ie dut unì finanzià dal’Europa.

    Ie é tëut la dezijion de mparé a cunëscer la rujeneda basca, nce tlameda euskara, che ie na rujeneda unica y pre-indoeuropea, mparenteda cun degun’ autra, y perchël povester la plu vedla dl’Europa. La vën rujeneda tl nord dla Spania y tl sud-vest dla Franzia. Chësta grupa de rujeneda ie scialdi inant n cont dla scunanza y promozion dla rujeneda y cultura. Daviadechël ei n generel mparà a pensé majer, nce coche cumenanza ladina. L ie stat na esperienza dut ntëur scialdi scialdi bela. É mparà propi truep y giapà de bona ideies che pudessan sëurantò per nosta cumenanza. Davia che l ie truep da cunté iel plu articuli de chësc argumënt, partii su te plu pertes.

    L raion

    L’Euskal Herria (Paesc Basch) ie tla penijula iberica, spartida dal cunfin danter la Spania y la Franzia.1https://en.wikipedia.org/wiki/Basque_Country_%28greater_region%29#/media/File:Euskal_Herria_Europa.png | Cherta y bandiera dl’Euskal Herria2https://www.alamy.com/administrative-map-of-the-french-and-spanish-part-of-the-basque-country-with-flag-image433582933.html

    Basch, o Euskara coche n dij, vën rujenà tla Euskal Herria, per ladin: Paesc Basch. La Euskal Herria ie spartida dal cunfin naziunel danter la Spania y la Franzia. La majera pert dl Paesc Basch ie tla Spania, cun ntëur a 700.000 persones che l rejona. Tla Franzia al incontra vëniel rujenà da za. 50.000.

    L ie cater provinzies tla Spania: Bizkaia, Gipuzkoa, Araba, Nafarroa y trëi tla Franzia: Lapurdi, Nafarroa Beherrea y Zuberoa. La primes trëi numinedes toca pra la Cumunità Autonoma Basca. Cun la mort dl ditatëur Francisco Franco tl 1975 y la fin dla ditatura ie l Paesc Basch dl sud ie unì spartì te doi aministrazions: la Cumunità Autonoma Basca (Paesc Basch dl vest) y Navarra (Paesc Basch dl est).

    De duta la populazion che sta tl Paesc Basch rejona ntëur al 25% dla jënt basch, te cër raions deplù, te cërc de manco.

    L Paesc Basch à nce na si bandiera, che ie – autramënter che la bandiera ladina, ufizialiseda y recunesciuda defin. La ie cuecena cun “x” vërt y sëuravia mo na crëusc blancia. Chësta bandiera udoven for inò tacheda ora. Daujin ala bandiera Euskara fovel nce suvënz la bandiera dla Palestina da udëi. “Sce n ie na mendranza ne possen nia resté neutrei y ndefrënc a chël che l suzed te Palestina”, me iel unì dit. Sciche la Palestina se sënt na gran pert de jënt basca for mo sotmetuda dala Spania y dala Franzia.

    Spartì te doi stac, se urientea l popul basch for plu y plu a chësta doi gran naziunaliteies, jan de zes dal’autra pert dla cumenanza. La nfluënza dala Spania y dala Franzia vën for majera y majera. L’assimilazion à truep aspec: politics, linguistics, culturei, soziologics… La nfluënza di gran stac ie nce da abadé tla vita da uni di. Ntlëuta maioven p. ej. tla Spania da marënda danter la dodesc y mesa la un, al didancuei do mesa la doi o la 2. L ie nce da dì che tla Spania ne va l’ëura nia adum cun l tëmp. Vester tuchëssi da avëi l’ëura sciche tla Gran Bretania, ma l ditatëur Franco à ntlëuta ulù sfurzé su la medema ëura sciche tla Germania. Perchël iel mo scialdi linëus da sëira, scebën che l ie p. ej. bele la nuef. N leva nce scialdi plu tert, ajache l vën plu tert linëus.

    Raions de orar tl’Europa3https://de.wikipedia.org/wiki/Datei:Time_zones_of_Europe.svg

    Bai sci
    Ez no
    Egun on! Bon di!
    Arratsalde on! Bon domesdì!
    Gabon! Bona nuet!
    Agur! Assudëi!
    Kaixo! Oila!
    Mesedez! Prëibel!
    Eskerrik asko! De gra!
    Barkatu!  Scusa!
    On egin! Bon apetit!
    Ni Sofia naiz. Ie son Sofia.
    Ni Ortiseikoa naiz. Ie son de Urtijëi.
    Rujeneda

    L euskara ne n’ie mparentà cun degun’ autra rujeneda. Nce sce n sà spanuel, franzëus o nglëisc ne ntënden nët nia a scuté su. La rujeneda basca ie la sëula rujeneda pre-indoeuropea, chël uel dì che la fova bele iló mo dan che la rujenedes indoeuropeiches, donca la rujenedes neolatines, germaniches y slaves se à sparpanià ora tl’Europa. Povester assé che l basch ie la rujeneda plu vedla dl’Europa che ie mo n vita. Liej inant / Weiterlesen / Continua →

    • 1
      https://en.wikipedia.org/wiki/Basque_Country_%28greater_region%29#/media/File:Euskal_Herria_Europa.png
    • 2
      https://www.alamy.com/administrative-map-of-the-french-and-spanish-part-of-the-basque-country-with-flag-image433582933.html
    • 3
      https://de.wikipedia.org/wiki/Datei:Time_zones_of_Europe.svg

    I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.

You are now leaving BBD

BBD provides links to web sites of other organizations in order to provide visitors with certain information. A link does not constitute an endorsement of content, viewpoint, policies, products or services of that web site. Once you link to another web site not maintained by BBD, you are subject to the terms and conditions of that web site, including but not limited to its privacy policy.

You will be redirected to

Click the link above to continue or CANCEL