de Sofia Stuflesser
“Ikasi” uel dì “mparé” per basch. La Ikastola ie na scola ulache n possa mparé basch. Truep genitores manda si mutons tla Ikastolak (l plurel fejen cun -ak), na scola ulache l vën nsenià dut per basch, ora che puecia ëura de spanuel y nglëisc al’ena. A chësc ti dijen sistem imersif, sciche nce la scola tudëscia y taliana te Südtirol. L travert dl sistem imersif ie chël de sustenì la rujeneda basca, ajache l spanuel o franzëus mperen pa bën feter da sëui tres i cuntac soziei y tres i media. Nfati ne à la sculées y i sculeies majera pert degun problem a studië per spanuel o per franzëus do avëi fat na scola cun sistem imersif basch.

La Ikastola a Uztaritz.
La prima Ikastola fova unida metuda su tl 1914, ma la majera pert de Ikastolak ie nasciudes danter l 1957 y l 1975 sota la ditatura de Franco, n pue’ sciche la “Katakombenschulen” da nëus, cun l fin de nsenië basch. La Ikastolak ie dantaldut unides finanziedes tres mesuns privac y ie donca privates. Al didancuei vën la Ikastolak tl Paesc Basc sustenides per l za. 90% da scioldi publics, tres la Cumunità Autonoma Basca. L rest vën paià da genitores, ntëur a n 100 euro al mëns.

Na tlas tla Ikastola de Angelu.
Ncueicundì iel 150 Ikastolak te dut l Paesc Basch, tla pert spanuela y franzëusa, ma plu da giut nen fovel mo scialdi deplù. Ti ani ’90 à truepa Ikastolak, dantaldut pitles, messù deventé publiches pervia de na lege che ulova, aldò dl pont d’ududa de chëi che lëura tla Ikastola, avëi plu sota cuntrol chël che la scoles fej. Chësta scoles publiches à for mo inuem Ikastolak, scebën che les ne n’ie nia plu de “drë” Ikastolak. Te cër luesc, p. ej. a Azpeitia, iel propi pervia de chësta lege doi Ikastolak, na privata y na publica. Ntan l Erasmus ei pudù ti cialé a tramedoi. N con’ dla pedagogia ie tramedoi sortes de scola scialdi inuvatives, ma ie ove la mprescion che la Ikastolak privates à mo na majera lidëza de sperimenté cun cunzec didatics plu inuvatifs.
Ulësse śën ve cunté dl’esperienza che é fat tla cater Ikastolak cun sistem imersif basch ulache son stata. Trëi de chëstes ie tla pert spanuela dl Paesc Basch: la Ikastola privata de Orio, la Urola Ikastola, che ie na scola publica a Azpeitia, y la Ikastola privata a Azpeitia. Tl Paesc Basch dl nord, donca tla pert franzëusa, sons stata tla Kimua Ikastola a Angelu, che ie daujin a Bayona. Te duta chësta Ikastolak ei pudù usservé na maniera de nseniamënt scialdi davierta y inuvativa dal pont d’ududa didatich.
Tla Ikastola de Orio iel duc i salamënc bëndebò davierc. La scolina ie nce davierta per genitores. Nce ëi possa unì ite y acumpanië i mutons y la mutans n struf, vivan pea per euskara. Per i genitores che ne rejona nia euskara ai tacà su sun usc la paroles y frases plu mpurtantes per euskara. Te scolina y nce te scola vëniel laurà te na maniera scialdi davierta, n pue’ aldò dl sistem Montessori. L ie truep lauratueresc, ulache i sculeies y la sculées possa n pue’ crì ora cie che n fej dant o do, co che n fej a ruvé al travert, cun chi o ulache n lëura. Tla tlasses plu autes ie l material didatich scialdi cunzentrà sun proiec. Pra uni unità dëssel unì fat velch de pratich. I sculeies y la sculées à nce ëures de lauratuere sun l prugram dl’ena, trajan adum plu materies.
Nteressant me savovel che l vën nce fat mes’ ëura de meditazion al’ena, metan ora madroc sutii te tlas. Uni tant giapa la sculées y i sculeies plates de lëur da pensé do n con’ de sé nstësc, si emozions, si relazions cun d’autri y truep deplù. Nscila vëniel promuet la sanità psichica.
Scialdi blòta me savova nce la mascotte dla Ikastola, Argitxo, n pitl zberdl cun na lintierna. Ai mutons y ala mutans ti vëniel dit che la flama tla lintierna de Argitxo muessa for luné. Sce n ne rejona nia plu euskara, pona se destuda la flama te si lintierna. La majera pert dla Ikastolak à n pitl Argitxo de stof che conta, cianta, bala y nsci inant. Uni fin dl’ena possa zachei d’autri tò pea Argitxo a cësa y pona cunté n lunesc a scola cie che Argitxo à fat y udù. Regularmënter fej Argitxo nce ndevins, ulache i sculeies y la sculées possa pona mandé ite si resposta. L ie nce mumënc ulache Argitxo vën coche persona vëira cun mascra te tlas a i crì. Pona iel sambën nce cianties y video d’uni sort cun chësta mascotte.

La mascotte dla Ikastolak, Argitxo, cun si lintierna.
Argitxo ne n’ie nia lià a na lijënda, ma l ie unì nventà dala rë de Ikastolak, tlamà Ikastola Elkartea, che fej nce dut l material didatich per euskara. I libri de scola per la Ikastolak vën propi fac da jënt basca, nia ciancei da libri spanuei. L ie mpurtant che i mutons y la mutans giape libri cun l pont d’ududa basch, cis pra i libri de storia. Liej inant / Weiterlesen / Continua →
I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©