→→ Archif di cuntribuć esterns →→

  • Il nazismo di Anderlan e l’ipocrisia di Gennaccaro.

    In seguito alla notizia che un membro della dieta sudtirolese, Jürgen Wirth Anderlan, si è incontrato con un gruppo di giovani neonazisti, il presidente della medesima, Angelo Gennaccaro (La Civica), ha diffuso una chiara nota ufficiale, nella quale afferma che

    [q]uanto viene propagato e comunicato in certi ambienti che si richiamano a nazismo e razzismo non è compatibile con i valori democratici contenuti nella nostra Costituzione, alla quale tutti i consiglieri e le consigliere provinciali hanno giurato fedeltà, al momento di assumere la carica […] Questo giuramento ci vincola ai valori democratici e antifascisti contenuti nel testo costituzionale, cui si richiama anche lo Statuto di autonomia.

    Non deve essere lasciato spazio ad ammiccamenti verso l’estremismo di qualsiasi natura e posizione politica, né all’esaltazione di ideologie che ci riportano indietro nella storia, ovvero ai tempi bui dell’italianizzazione forzata, delle opzioni, del secondo conflitto mondiale[.]

    Il nostro deve essere un esempio di correttezza e di rispetto dei principi democratici e costituzionali che da decenni garantiscono la pacifica convivenza in questa provincia.

    – dal comunicato di Angelo Gennaccaro (enfasi dall’originale)

    Sono parole giustissime, alle quali — come a quelle recenti della Junge Generation su Melanie Mair (STF) — ci sarebbe ben poco da aggiungere.

    Il problema non sta nel comunicato di Gennaccaro, bensì al suo esterno: non solo non mi risulta una sua analoga nota ufficiale con cui abbia richiamato, per esempio, il vice Landeshauptmann Marco Galateo (FdI); ma, anzi, Gennaccaro è suo partner di coalizione e contribuisce quindi attivamente all’esistenza di questa maggioranza.

    È responsabilità anche di Gennaccaro il fatto che del Governo sudtirolese faccia parte un esponente che

    Inoltre, da assessore regionale, Gennaccaro è alleato anche della Lega, che tra i suoi membri e candidati annovera neofascisti dichiarati, appartenenti a CasaPound.

    Tutto ciò evidentemente non contribuisce a dare credibilità al messaggio rivolto contro Anderlan, anzi. In coerenza con quanto sostiene nel suo comunicato ufficiale, Gennaccaro farebbe bene a ritirarsi immediatamente da questa nefasta coalizione.

    Cëla enghe: 01 02 03 04 05 06 | 07



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Keine großen Feiern.
    Podcast


    Ex-Landeshauptmann Luis Durnwalder (SVP) erkennt trotz Autonomiereform keinen Grund für Triumphgefühle.

    Das Gespräch beginnt Durnwalder mit einer Gegenfrage: Wie bewerten Sie die von Alessandro Urzì von den Fratelli d’Italia angestrebte Neueinteilung des Senatswahlkreises Bozen-Unterland? Seine Antwort: »Ich stehe auf der Seite der Unterlandler«. Kritisch steht Durnwalder der Autonomiereform gegenüber, die seit mehr als einem Monat in Kraft ist. Er begrüßt die Reform, sie sei aber kein Grund für Siegesfeiern.

    Ein Podcast von Wolfgang Mayr:

    Cëla enghe: 01 02 03 04 05 06


    I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Versteasch du mi?

    Erst kürzlich hatte ich auf eine Studie hingewiesen, der zufolge große Sprachmodelle (LLM) Sprecherinnen deutscher Dialekte diskriminieren. Nun bin ich auf ein neues Paper von Verena Platzgummer und John McCrae von der Ollscoil na Gaillimhe / University of Galway (Irland) sowie Sina Ahmadi von der Universität Zürich gestoßen, das ebenfalls diesem Thema gewidmet ist — diesmal jedoch mit einem direkten Bezug zu Südtirol.

    Der Titel lautet: Versteasch du mi? Computational and Socio-Linguistic Perspectives on GenAI, LLMs, and Non-Standard-Language. Neben (Süd-)Tiroler Dialekten wurden dabei verschiedene Varietäten des Kurdischen unter die Lupe genommen.

    Die Forscherinnen kommen darin zum Schluss, dass moderne Sprachtechnologien stark von historischen Prozessen der Sprachstandardisierung geprägt seien. Dadurch würden gewisse schriftliche und kodifizierte Formen privilegiert, während Dialekte, mündliche Varietäten und ressourcenärmere Sprachen marginalisiert werden.

    Die Ursache dafür liegt offenbar nicht einfach in der weit größeren Verfügbarkeit standardsprachlichen Trainingsmaterials. Die Autorinnen argumentieren vielmehr, dass die Benachteiligung von Nichtstandardvarianten im System angelegt sei und sich aus mehreren Faktoren speise: Technologie, Auswahl von Trainingsdaten, Evaluationspraxis, Sprachideologien sowie politische und historische Prozesse.

    Erst diese Kombination von Gründen führt möglicherweise dazu, dass LLMs sprachliche Hierarchien reproduzieren und verfestigen, anstatt zu ihrer Überwindung beizutragen.

    Wenn ein Sprachmodell eine Varietät schlechter beherrscht, möchte man zunächst vermuten, dass dies an einem Mangel an Trainingsdaten liegt. Stattdessen scheint aber auch die Entscheidung, welche Sprachformen überhaupt als legitim und relevant wahrgenommen werden, eine wichtige Rolle zu spielen.

    Dadurch entsteht ein potenziell selbstverstärkender Kreislauf. Dies zu erkennen, ist eine wichtige Voraussetzung, um der diskriminierenden Entwicklung entgegenwirken zu können. Die Autorinnen plädieren konsequenterweise dafür, sprachliche Vielfalt nicht als eine Art Störgeräusch zu betrachten, das es zu beseitigen gelte, sondern als eine fundamentale Eigenschaft menschlicher Kommunikation.

    Cëla enghe: 01 02 03



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Das Siegesdenkmal entzaubern.
    Podcast


    Die Boznerin Nora Viehweider plädiert für einen demokratischen Umgang mit dem faschistischen Relikt.

    Der Blick von der Talferbrücke westwärts, das Siegesdenkmal. Protzig, umzäunt, nachts beleuchtet und videoüberwacht. Nicht nur deshalb ist es nicht zu übersehen. Seine Botschaft, noch immer, »[…] von hier aus bildeten wir die Übrigen durch Sprache, Gesetze und Künste«.

    Italienische Rechtsradikale nutzen diesen Standort für ihre Remigrations-Demos, Südtirols Rechte fordern die Schleifung des »faschistischen Tempels«.

    Es gibt noch einen anderen Weg, einen demokratischen, sagt Nora Viehweider, Absolventin der Liberal Arts and Sciences an der Universität Amsterdam.

    Ein Podcast von Wolfgang Mayr:

    Nora Viehweider freut sich über Anregungen, Vorschläge, Kritik und Fragen: nora.viehweider[at]gmail.com

    Cëla enghe:


    I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Dal juech dla pelota ai poec Bertsolaritza: n raion rich de tradizions che se à mantenì.
    4a pert


    de Sofia Stuflesser

    L sistem imersif

    Tla pert spanuela dl Paesc Basch iel plu mëudli scolastics: Tl model A ie dut per spanuel, mé da trëi a cin’ ëura de basch al’ena. Tl model B ie basch y spanuel la rujenedes de nseniamënt. Tl model D an dut per basch, mé da trëi a cin’ ëura de spanuel al’ena. L model D à la Ikastolak, ma l ie nce truepa scoles publiches y catoliches cun chësc sistem.

    Tla Cumunità Autonoma Basca iel te duta la scoles, sibe privates che publiches, n sistem imersif (model D). N possa ruvé nchin ala fin dl studium cun basch coche rujeneda prinzipela de furmazion.

    Tla region de Navarra iel – sciche tla Cumunità Autonoma Basca – al nord la scoles imersives per basch. Tamez iel n raion ulache i genitores possa crì ora te ce sort de scola mandé i mutons y tl sud iel l sistem imersif per spanuel. Tla pert franzëusa dl Paesc Basch iel – sciche tl sud – scoles cun l sistem imersif basch, dantaldut la Ikastolak, ma pona iel nce truepa scoles bilingueles y scoles cun sistem imersif per franzëus. Tres la sensibilisazion di ultimi ani iel unì a s’l dé for plu y plu scoles bilingueles y l ie nce truep genitores che scrij ite si mutons o mutans tla scola basca. N generel se lascel usservé, n pue’ sciche da nëus, che la sculées y i sculeies de rujeneda franzëusa o spanuela rejona mpo franzëus danter ëi, nce sce i ie te na Ikastola. Sciche da nëus vëniel te n cuntest plurilinguel nia ngërt rujenà l lingaz de maiuranza o cun n prestige plu aut, y nia chël dla mendranza. Sëuraprò iel studënc y studëntes che rejona euskara mé a scola, ma nia tla vita da uni di. L medemo possen usservé tla valedes ladines. N vëija che l ie truepa paraleles cun nosta realtà.

    Canche ie ti cuntove ala jënt de nosc sistem plurilinguel fova belau duc feter scetics y me damandova ciuldì che ne on nia n sistem imersif de ladin, ajache l tudësch y talian mperen pa bën tla vita da uni di.

    Studium y università

    L’ëila che me à dat d’albierch, Begotxu, à fat n studium de basch pra i Gesuits, n studium n con‘ dla rujeneda, la leteratura, la storia, la leges y truep deplù n cont de chësc raion. Ntlëuta ne fovel mo nia universiteies publiches per basch. Al didancuei possen studië d’uni sort de cosses per basch. L’università plu mpurtanta ie l’Università dl Paesc Basch (EHU, Euskal Herriko Unibertsitatea) che à si sëntes a Bilbo, Donostia (per spanuel: San Sebastian), Vitoria-Gasteiz y nsci inant. Pona iel nce mo l’università privata de Deusto a Bilbo. Tla pert franzëusa ne n’iel degun studium defin per basch, ma mé singuli cursc o prugrams.

    I studies publics tl Paesc Basch costa danter i 1000 y i 1800 euro al ann, ma iló iel scialdi rie ruvé ite, nce sce n à na media de 8 sun 10. L’universiteies privates al incontra costa danter 5500 y 15.000 euro al ann. Nfat sce privat o publich – n possa crì ora na lingia de studies d’uni sort per basch: studies bascs (cun n focus sun la rujeneda, cultura, leteratura y storia), storia, filosofia, jurnalism, scienzes sozieles, pedagogia, economia, dërt, aministrazion, nfurmatica, scienzes njenieres, biologia y scienzes natureles.

    Nteligënza artifiziela

    L Paesc Basch ie scialdi inant cun la nteligënza artifiziela, dantaldut tres l gran lëur fat dala urganisazion privata non-profit Elhuyar. Ëi se à tëut dant de cunlië l euskara y la scienza. Nscila ai svilupà n tradutëur automatich, che à inuem elia, ulache n possa ciancé te truepa rujenedes. N possa nce rujené ite, y pona fejel la traduzion.

    La traduzion ne vën nia mé fata sun chësta plata internet. Elhuyar à fat n system informatich cun nteligënza artifiziela che n possa mëter sun uni plata internet y che ciancia pona simultan duta la plata internet per spanuel, franzëus, nglëisc o auter. Canche n njonta o muda velch sun la homepage ne muessen donca nia uni iede ciancé te d’autra rujenedes y ciarië su duta la cumedures ti lingac defrënc. N se sparania tëmp. Chësc sistem de traduzion automatica ie bele da udëi sun truepa plates internet de istituzions publiches y privates, firmes y nsci inant. L ie bën scrit leprò che la traduzion ie simultana y automatica.

    La traduzion simultana ie nce scialdi de utl canche n fej sentedes o manifestazions. Chëstes possa unì fates defin per euskara. Chi che ne ntënd nia euskara se mët su auriculeres tres chëi che i possa scuté la traduzion simultana per basch, fata dala nteligënza artifiziela.

    Daujin ala traduzion automatica per basch iel nce unì svilupà n sistem per trascrì chël che l vën dit. Chësc uega p. ej. sce n uel i sottituli de n video o sce n uel se sparanië l lëur de scrì n protocol de na senteda. Nce tl tradutëur automatic ie mplementà chësc sistem dal rujenà al scrit (speech to text).

    L cuntrer de dal rujenà al scrit ie dal scrit al rujenà (text to speech). Na usc de na nteligënza artifiziela ie bona de liejer dant n test. Elhuyar dà ora n magasin scientifich che n possa dut se scuté su, nce mé na cërta pert o na frasa spezifica. Chësc sistem possa vester de utl per persones che mpera la rujeneda y uel audì la pronunzia, ma l possa nce vester de utl per persones che fej iust stroc a cësa y uel p. ej. scuté su la zaita, mpede se la liejer. Sëuraprò possen tò ca chësc sistem te scola cun sculées y sculeies che à dislessia.

    La usc artifiziela che liej dant l scrit possa unì adateda dassënn ala usc de na persona vëira. Sce l vën p. ej. ntervistà tla televijion euskara na esperta spanuela che ne sà nia euskara, possen njunté la usc artifiziela al video, y mudé n pue’ i muvimënc di slefs, a na moda che l cëla ora sciche la savëssa ora de nia da rujené euskara. Sambën vëniel pona scrit leprò che chësta pert ie unida fata cun nteligënza artifiziela.

    Tl ultimo tëmp fovel scialdi de moda danter i mëndri y la mëndres cialé na trasmiscion per euskara tla televijion. I atëures y la atëures de chësta trasmiscion ie scialdi populeres. L ie unì de moda ti scinché a zachei i auguresc persunalisei per l cumplì di ani, fac propi da n atëur o n’atëura de chësta seria. Co va pa chëla? I atëures nstësc à tëut su n video ulache i dij “Ie é audì che te es ncuei cumplì di ani. Te mbince dut l bon…” y nsci inant. Chësc ai per da vëira tëut su per euskara. Ma davia che i ne possa nia dì y tò su l inuem de uni mut o muta che se l mbincia vën la prima pert dl video, ulache l vën p. ej. dit “Hoila Sara” o mefun n auter l inuem, fata dala nteligënza artifiziela. Tres l prugram dal scrit al rujenà y tres l adatamënt di slefs cëlel pona ors sciche sce chësta persunaliteies ti fajëssa i auguresc persunalisei per euskara per i mutons.

    Bertsolaritza – l’ert dla mpruvisazion

    Bertsolaritza ie poejia a usc, mpruviseda, che vën cianteda o dita dant te na maniera spontana y performativa, zënza se njenië ca. I artisć à inuem Bertsolari. A un n vers ti dijen Bertsos. La mpruvisazion vën fata aldò de regules de rima y metrica. L vën dantaldut ciantà te meludies dates dant. Suvënz dà n muderadëur dant na tematica spontana. I argumënc spidlea la descuscions atueles dla sozietà. La tematiches va dala vita da uni di ala politica, suvënz cun umor o ironia.

    L Bertsolari muessa nscila argumenté o cunté tl medemo mumënt, fé rimes poeticamënter drëtes, cianté cun ritm y melodia, mpruvisan dut chësc. N possa l udëi coche na pratica culturela danter leteratura, performance y politica. Bertsolaritza ie n’ert y na pert zentrela dl’identità basca, tres chëla che l vën nce mantenì, svilupà inant y dat inant la rujeneda basca.

    N elemënt zentrel ie l carater agonistich, sciche tla poejia da zacan o pra i poetry slams d’al didancuei: i Bertsolaris fej suvënz pea pra garejedes. I se respuend vers per vers. Nscila vëniel a s’l dé na forma de dialogh poetich cumpetitif cun versc.

    La tradizion ie scialdi vedla y va de reviers ala cultura populera a usc. Pra festes, marcëi, nozes o auter trasmetova Bertsolari stories, nutizies y valores. Tla sozieteies preletereles ie chësta na funzion tipica dla poejia mpruviseda.

    Ncueicundì ie Bertsolaritza mo na tradizion viva. L ie de gran campionac (uni cater ani cun milesc de spetadëures). Bertsolaritza vën al didancuei nce nsenià tla scoles. Scebën che l se à modernisà, restel na poejia mpruviseda.

    Mujiga

    L euskara ne vën nia mé vitalisà tres la leteratura, ma nce tres la mujiga. L ie truepa grupes che ciantia per basch te stii d’uni sort. Na plataforma che pieta na sëuravijion dla mujiga ie “Badok”.

    Bal

    Tl Paesc Basch iel na gran varietà de bai; n desferenzieia passa 10 sortes. Suvënz vëniel balà sun plaza, majera pert te na grupa o a forma de ciadëina.

    L bal plu mpurtant d’unëur ie l Aurresku. L se trata de n bal zeremoniel, suvënz purtà dant da una na persona per uneré zachei p. ej. pra nozes o ucajions ufizieles. Cun chësc bal vëniel mustrà respet, denità y la gerarchia soziela. L ie n stil elegant cun sauc auc y vares avisa. L bal vën acumpanià dal flaut txistu y dal tamburdl.

    Aurresku1https://it.wikipedia.org/wiki/Aurresku#/media/File:Aurreskua_dantzatzen.jpg

    N bal plu rituel y marziel ie l Ezpata-dantza, che n bala cun spedes o fusć. Furmazions coletives y batudes ritmiches caraterisea chësta sort de bal che simbolisea la cumenanza y la forza. N possa paredlé l Ezpata-dantza cun bai cun la speda tla Nghiltiera y tla Elpes. Liej inant / Weiterlesen / Continua →

    • 1
      https://it.wikipedia.org/wiki/Aurresku#/media/File:Aurreskua_dantzatzen.jpg

    I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Bozen ist ›zwischen‹ zu hoch.

    Vor wenigen Tagen hat die Gemeinde Bozen auf ihrer Homepage eine Pressemitteilung veröffentlicht, mit der auf die Schließung einer Lücke im Radwegenetz hingewiesen wurde.

    Auf dem beigefügten Bild, das ich hier wiedergebe, ist das neue Verkehrsschild zu sehen, das auf exemplarische Weise die Geringschätzung der deutschen Sprache in der Landeshauptstadt vor Augen führt:

    Quelle: Gemeinde Bozen

    Deutsch ist nicht bloß — wie so oft — zweitgereiht. Da steht auch nicht »nur« Penegal-Str. und Mendel-Str. statt Penegalstr. und Mendelstr., was man noch als Schlampigkeit abtun könnte.

    Ein Blick auf Google Maps zeigt allerdings, dass die Namen auf den eigentlichen Straßenschildern korrekt zusammengeschrieben werden:

    Quelle: Google Maps

    Man wüsste es also eigentlich, schert sich aber offensichtlich nicht darum.

    Und damit ist noch nicht genug: Was auf Italienisch via della Mendola heißt, trägt auf Deutsch den amtlichen Namen Alte Mendelstraße. Eine Mendelstraße, wie sie auf dem Durchfahrtsverbotsschild steht, gibt es in Bozen gar nicht. Die deutsche Fassung ist somit nicht nur fehlerhaft geschrieben, sondern verwendet auch noch einen nichtamtlichen — also falschen — Straßennamen.

    Dass dann auch noch das Wort »zwischen« mit »ie« geschrieben wird, schlägt dem Fass — pardon: dem Fasse — endgültig den Boden aus.

    Cëla enghe: 01 02 03 04 05 06 07 08 09



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.

You are now leaving BBD

BBD provides links to web sites of other organizations in order to provide visitors with certain information. A link does not constitute an endorsement of content, viewpoint, policies, products or services of that web site. Once you link to another web site not maintained by BBD, you are subject to the terms and conditions of that web site, including but not limited to its privacy policy.

You will be redirected to

Click the link above to continue or CANCEL