Autorinnen und Gastbeiträge →

I aversars stern meses-verités.

Autor:a

ai

da Noeles

FAC STORICS VEGN TRAC FORA DAL CONTEST PER DOCUMENTÉ NA TALIANITÉ DI LADINS DA SOURAMONT

I aversars dl referndum da souramont aguza les ermes y ne scona nience con meses-verités. La contra-propaganda al referendum da souramont à bele metù man sun i sfueis beluneisc, ence con fac zarés fora da sie contest storich y adorés tendenziousamenter per sotrissé enzai sia “talianité” y fé dl referendum na confrontazion taliana-todescia. Te n articul sun l Gazzettino de enier, 19 de messel, ti végnel p.ej. recordé ai ampezans sciche ai se à batù per mantegnì l lingaz talian tla aministrazion y tla scola, dal 1511 inant, canche Ampez ruvova pro Tirol y l emperadour Massimilian ti confermova i privilegs de auto-aministrazion ai ampezans. Chest fat vegn valuté desche “gran proa de talianité” che an dess ti recordé ai joegn sen dant l referendum. Dal 1873 volova les autorités tiroleises sforzé su l lingaz todesch desche soul lingaz de ensegnament tles valedes ladines, enscì ence te Ampez, y scirmé fora de scola l ensegnament dl talian. Via n’Ampez sciche tla Val Badia y te Gherdeina se àn paré tant dassen enfin a che les autorités à messù fé conzescions. Al metova man da se fé sentì n nazionalism todesch agressif y da l’autra pert l iredentism talian. I ladins asmacés anterite. Ai se parova sciche ai ciafiova.

sfuei = Zeitung • adoré = verwenden • te = in • messel = Juli • canche = als, wann • desche = als • dant = vor • sforzé su = aufzwingen

Ence les opzions encherscioules dl 1939 dl acord Hitler-Mussolini vegn trates ca desche proa de talianité di ampezans. Na delegazion ampezana ti ova sourandé dl 1940 a Benito Mussolini a Roma les declarazions de 788 families ampezanes y de 17 imigredes per sotlignié la “talianité” dla valeda. Sce an ti ciala a chisc fac singolarmenter pòn veramenter les ouje enscì che al pèr che ala se trate de proes de talianité, ma la storia à n grum de autres plates che spliga les entravegnudes tl contest. Desche l storich Bepe Richebuono scriv, ova gran pert di 3335 ampezans, per podei resté te sia valeda, sotescrit enlaouta declarazions singoles, declaran che sie lingaz (ofizial) ne fova mai sté l todesch, ma l talian desche al fova ence efetivamenter tla aministrazion y te scola. Enscì ésen restés sconés da na propaganda aricioula desche p.ej. te Gherdeina. Te Ampez à demé 4% opté forapert. Che chestes declarazions fova plutost na vertola y nia na proa de talianité nes vegn confermé fosch sun blanch bele dl 1945 do la liberazion y la desfata dl nazism y dl fascism. L moviment politich pro-tiroleis “Zent Ladina Dolomites” à arjont pro lites democratiches dl 1946 ben16 sun 20 scagns tl consei de comun de Ampez. Ai ne volova nia demé la agregazion a la provinzia de Bulsan, ma sostegniva enfinamai la autodeterminazion per jì inaò sot a la Austria, donca te na direzion daldut contrara che chela de “talianité”.

traté ca = heranziehen • fosch = schwarz • arjont, von arjonje = erreichen

Per cie che reverda l lingaz de ensegnament te scola él sté svilups valifs tla Val Badia y te Gherdeina. La stritaria per la scola é juda ite tla storia desche “Enneberger Schulstreit” che à duré agn alalongia. Sceben che i ladins vegniva cumpedés tl vedl Tirol pro l grup linguistich talian , volova les autorités ti sforzé su a ries dal 1873 scoles blot todesces. I prevesc, sostegnus dai peresc de familia, se damanova che al vegnissa ence ensegné tl lingaz talian, perauter enlaouta y en pert encuei lingaz de gliejia. Bele enlaouta fòvel na sort de scola paritetica taliana-todescia. Chesta ostinazion de volei mantegnì l ensegnament dl lingaz talian ne ova endere nia da fé con n sentiment de talianité desche al nes vegn tamben confermé n pue plu tert y dantaldut dal 1905 inant con la nasciuda dla pruma union ladina a Desproch, ma de arvene contra tendenzes de todeschisazion dles valedes ladines y per rejons pratiches de vita da vigni dì tla comunicazion con i vejins talians.

reverda = betrifft • stritaria = Streit, Auseinandersetzung • agn = Jahre • sceben = obschon • cumpedé = zählen • enlaouta = damals • gliejia = Kirche • tamben = auch • vigni = jede/s/r • vejin = Nachbar

Chest atejament é dret carateristich tla storia di ladins. Canche i talians volova ti sité ai ladins se arvejinòven deplù ai todesc y fajova declamazions de fedelté a Tirol y a la Austria, canche i todesc volova ti sité ai ladins y ti sforzé su valch che ai ne volova nia, desche l lingaz todesch desche soul lingaz de scola tl secul passé, spo vegnìvel fat oposizion dl auter vers y an ghirova con insistenza l talian, che la jent entenova miec te gliejia y tles ores de catechism, olàche al vegniva adoré tradizionalmenter libri talians. Chesta confrontazion à ence condut bel plan a na coscienza tres plu clera de ladinité. Tl 19eisem secul él vegnù a lum les prumes publicazions ladines, catechisms y d’autra leteratura religiousa. An ova na identité clermenter nia-taliana y nia-todescia te dutes les valedes ladines. Cie che manciova endere fova n lingaz scrit unitar reconesciù a la per dl talian y todesch. Micurà de Rü ova fat bele dl 1833 n tentatif che é endere romagnù manoscrit tla calonia de La Pli, ma n valgugn prevesc l à tres endò tout ca desche ejempl desche an veid ti svilups dla ortografia ladina. Donca tl contest é chestes declamazions da una y da l’autra pert plu che auter da interpreté desche na afermazion desche grup etnich ladin.

ghiré = verlangen • vegní­ a lum = ans Licht kommen



Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.

Comentârs

One response to “I aversars stern meses-verités.”

  1. piere avatar
    piere

    Ben scrit, bravo!
    Ma plu che a aneus ladins messesses ti la spieghè chesta cosses a chei dl veneto..

Scrì na resposta

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You are now leaving BBD

BBD provides links to web sites of other organizations in order to provide visitors with certain information. A link does not constitute an endorsement of content, viewpoint, policies, products or services of that web site. Once you link to another web site not maintained by BBD, you are subject to the terms and conditions of that web site, including but not limited to its privacy policy.

You will be redirected to

Click the link above to continue or CANCEL