→→ Archif di cuntribuć externs →→

La Ikastola tl Paesc Basch.
3a pert

Autor:a

ai


de Sofia Stuflesser

“Ikasi” uel dì “mparé” per basch. La Ikastola ie na scola ulache n possa mparé basch. Truep genitores manda si mutons tla Ikastolak (l plurel fejen cun -ak), na scola ulache l vën nsenià dut per basch, ora che puecia ëura de spanuel y nglëisc al’ena. A chësc ti dijen sistem imersif, sciche nce la scola tudëscia y taliana te Südtirol. L travert dl sistem imersif ie chël de sustenì la rujeneda basca, ajache l spanuel o franzëus mperen pa bën feter da sëui tres i cuntac soziei y tres i media. Nfati ne à la sculées y i sculeies majera pert degun problem a studië per spanuel o per franzëus do avëi fat na scola cun sistem imersif basch.

La Ikastola a Uztaritz.

La prima Ikastola fova unida metuda su tl 1914, ma la majera pert de Ikastolak ie nasciudes danter l 1957 y l 1975 sota la ditatura de Franco, n pue’ sciche la “Katakombenschulen” da nëus, cun l fin de nsenië basch. La Ikastolak ie dantaldut unides finanziedes tres mesuns privac y ie donca privates. Al didancuei vën la Ikastolak tl Paesc Basc sustenides per l za. 90% da scioldi publics, tres la Cumunità Autonoma Basca. L rest vën paià da genitores, ntëur a n 100 euro al mëns.

Na tlas tla Ikastola de Angelu.

Ncueicundì iel 150 Ikastolak te dut l Paesc Basch, tla pert spanuela y franzëusa, ma plu da giut nen fovel mo scialdi deplù. Ti ani ’90 à truepa Ikastolak, dantaldut pitles, messù deventé publiches pervia de na lege che ulova, aldò dl pont d’ududa de chëi che lëura tla Ikastola, avëi plu sota cuntrol chël che la scoles fej. Chësta scoles publiches à for mo inuem Ikastolak, scebën che les ne n’ie nia plu de “drë” Ikastolak. Te cër luesc, p. ej. a Azpeitia, iel propi pervia de chësta lege doi Ikastolak, na privata y na publica. Ntan l Erasmus ei pudù ti cialé a tramedoi. N con’ dla pedagogia ie tramedoi sortes de scola scialdi inuvatives, ma ie ove la mprescion che la Ikastolak privates à mo na majera lidëza de sperimenté cun cunzec didatics plu inuvatifs.

Ulësse śën ve cunté dl’esperienza che é fat tla cater Ikastolak cun sistem imersif basch ulache son stata. Trëi de chëstes ie tla pert spanuela dl Paesc Basch: la Ikastola privata de Orio, la Urola Ikastola, che ie na scola publica a Azpeitia, y la Ikastola privata a Azpeitia. Tl Paesc Basch dl nord, donca tla pert franzëusa, sons stata tla Kimua Ikastola a Angelu, che ie daujin a Bayona. Te duta chësta Ikastolak ei pudù usservé na maniera de nseniamënt scialdi davierta y inuvativa dal pont d’ududa didatich.

Tla Ikastola de Orio iel duc i salamënc bëndebò davierc. La scolina ie nce davierta per genitores. Nce ëi possa unì ite y acumpanië i mutons y la mutans n struf, vivan pea per euskara. Per i genitores che ne rejona nia euskara ai tacà su sun usc la paroles y frases plu mpurtantes per euskara. Te scolina y nce te scola vëniel laurà te na maniera scialdi davierta, n pue’ aldò dl sistem Montessori. L ie truep lauratueresc, ulache i sculeies y la sculées possa n pue’ crì ora cie che n fej dant o do, co che n fej a ruvé al travert, cun chi o ulache n lëura. Tla tlasses plu autes ie l material didatich scialdi cunzentrà sun proiec. Pra uni unità dëssel unì fat velch de pratich. I sculeies y la sculées à nce ëures de lauratuere sun l prugram dl’ena, trajan adum plu materies.

Nteressant me savovel che l vën nce fat mes’ ëura de meditazion al’ena, metan ora madroc sutii te tlas. Uni tant giapa la sculées y i sculeies plates de lëur da pensé do n con’ de sé nstësc, si emozions, si relazions cun d’autri y truep deplù. Nscila vëniel promuet la sanità psichica.

Scialdi blòta me savova nce la mascotte dla Ikastola, Argitxo, n pitl zberdl cun na lintierna. Ai mutons y ala mutans ti vëniel dit che la flama tla lintierna de Argitxo muessa for luné. Sce n ne rejona nia plu euskara, pona se destuda la flama te si lintierna. La majera pert dla Ikastolak à n pitl Argitxo de stof che conta, cianta, bala y nsci inant. Uni fin dl’ena possa zachei d’autri tò pea Argitxo a cësa y pona cunté n lunesc a scola cie che Argitxo à fat y udù. Regularmënter fej Argitxo nce ndevins, ulache i sculeies y la sculées possa pona mandé ite si resposta. L ie nce mumënc ulache Argitxo vën coche persona vëira cun mascra te tlas a i crì. Pona iel sambën nce cianties y video d’uni sort cun chësta mascotte.

La mascotte dla Ikastolak, Argitxo, cun si lintierna.1https://zubimusuikastola.eus/es/noticias/2023-10-20-visita-de-argitxo

Argitxo ne n’ie nia lià a na lijënda, ma l ie unì nventà dala rë de Ikastolak, tlamà Ikastola Elkartea, che fej nce dut l material didatich per euskara. I libri de scola per la Ikastolak vën propi fac da jënt basca, nia ciancei da libri spanuei. L ie mpurtant che i mutons y la mutans giape libri cun l pont d’ududa basch, cis pra i libri de storia.

Daujin ala Ikastola de Orio sons nce stata tla Urola Ikastola de Azpeitia, na scola urmei deventeda publica. Tlo ei dantaldut cialà coche l vën nsenià l euskara. Azpeitia ie n stronghold, chël uel dì che l 70 % dla jënt iló rejona euskara. Te chësta bela scola vëniel fat n proiet pilot, EUSLE, acioche i imigranc giape na bona fundamënta de euskara. Te d’autra scoles ulache i fej chësc proiet pilot per imigranc à chisc 3 ëura de euskara al di, te chësta gor 5 al di: trëi de euskara y doi de CLIL (content and language integrated learning), donca ulache biologia, storia, geografia y nsci inant vën nsenià per euskara. Daujin al nseniamënt vëniel per chisc sculeies nce pità l proiet ICI per renfurzé l euskara cun ativiteies domesdì ulache n mpera a cunëscer la tradizions basches, n va a nudé y fej d’autra ativiteies. Per la maestres de EUSLE vëniel pità furmazions aposta. Chësc proiet pilot costa sambën truep scioldi, ma n vëija che l porta si fruc.

Ie son pona nce stata te doi tlasses de EUSLE. I sculeies me savova bele do la rata boni de rujené, nce sce i ne fova mo nia tan giut iló. Ntëur al 99% dl tëmp che fove iló iel unì rujenà euskara, mustran sun la cosses che n miena o les spiegan cun paroles plu scëmples che n sà bele.

L moto dla Urola Ikastola me savova drët bel: na scola per duc cun l euskara al zënter. Te chësta scola iel, sciche nce te d’autra Ikastolak, na persona che se cruzia de promuever l euskara a scola, pitan lauratueresc, proiec y ativiteies d’uni sort per sculeies y sculées, nce tl tëmp liede. L vën p. ej. fat l’ena dl euskara y l di dl euskara, ulache n fej juesc, n cujina spëisa tradiziunela, n mpera la cultura y la tradizions, n cianta per basch y nsci inant. Pra l Di dl Euskara vëniel partì ora prosces cun na urëdla che n possa taché su sun l guant, sce n ie davierc y à la pazienza de scuté su persones che se stënta a rujené euskara.

Daujin al’ena y al di dl euskara vëniel regularmënter fat barac cun la scoles dl nord dl Paesc Basch. Dan se ancunté fisicamënter scrijen e-mails o se manda videos per mparé a se cunëscer.

Na scumenciadiva pra chëla che duc i sculeies y l personal de scola fej for gën pea, ie la Korrika, che ie na gran stafeta ulache l vën sautà n’ena alalongia sëura dut l Paesc Basch. Daldò ve conti mo deplù.

Nteressant ie nce l program ULIBARI, ulache n se anconta cun autores, musicisć y jënt cun lëures d’uni sort. Nscila vëij i jëuni y la jëunes coche chësta persones viv l euskara te si mestier y tla vita da uni di.

N auter proiet ie chël de se dé ju y fé eserzizies n cont de n film per euskara y pona l cëlen.

Nia mé cun films, nce cun libri per euskara se dan ju. Te n proiet n cunlaurazion cun la biblioteca possi liejer libri stampei o digitei. I giapa cuestioneres y dumandes per ntënder, ulache n giapa nce ponc. Pra chësc proiet possi se sentì sciche de tei nvestigadëures.

Lijan libri giapa povester vel’ un o vel’ auter ueia de scrì nstës. Tl Paesc Basch vëniel nce metù a jì cuncorsc letereres per euskara, ulache l fej pea nce la Urola Ikastola.

Ajache rujenon iust de scrì: per euskara iel l prugram de cumedures automatiches per tesć che à inuem clarin.eu

Sambën ueghel che la nteligënza artifiziela ie bele scialdi inant per basch, ma de chël ve conti mo plu tert.

La persona che se cruzia de promuever l euskara, ne l fej nia mé per i studënc y la studëntes, ma nce per l personal nseniant y per i genitores. L ie p. ej. unì fat n sfuei nfurmatif per personal nseniant nuef, ulache l vën auzà ora la mpurtanza dl euskara a scola. La sentedes de scola ie mé per euskara, chi che ne ntënd nia à auriculeres cun la traduzion simultana fata cun la ngeligënza artifiziela.

Per i genitores che ne sà nia euskara iel unì fat n sfuei nfurmatif, ulache l vën sotrissà la mpurtanza dl euskara a scola y spiegà coche n possa acumpanië si mutons y mutans, p. ej. pra i duvieres, nce sce n ne ntënd nia euskara. Sun la plata internet ON! vëijen mo videos n con’ dla mpurtanza dl nseniamënt basch, de coche n pudëssa acumpanië si mutons o mutans te chësc percurs y dla pusciblteies che n à nstësc de mparé euskara. La Urola Ikastola pieta nce cursc de basch per genitores.

La comunicazion cun i genitores ie feter mé per euskara. Al didancuei iel nce da nëus grupes Whatsapp di genitores. A Azpeitia feji chësta grupes cun Telegram, ajache chëla app ie bona de ciancé dal euskara. L problem ie mé che la ne ntënd nia l dialet euskara. Tla grupes chat di genitores vën perchël duc priei bel de scrì per euskara standard.

La persona che se cruzia dl euskara te scola fej nce pea pra la Mesa de Euskara, n gremium ulache l ie representanc de trëi zëntri educatifs, de lies sportives y d’autra lies, firmes y nsci inant. N se anconta trëi iedesc al ann per se fé pensieres de coche n possa promuever l euskara mo deplù tla vita da uni di. Te chësta Mesa de Euskara iel pona nce mo grupes de lëur, p. ej. familia-scola, hotelaria, lies sportives.

N generel ei giapà scialdi na bona mprescion dla Urola Ikastola a Azpeitia. L ie na scola scialdi inuvativa, davierta y inclusiva. Nteressant me savovel nce che sun la tofles dl’aules y di ufizies iel nce scrit tla scritura per vierces.

A scuté su dut cie che l vën fat per mantenì y svilupé inant la rujeneda euskara ei giapà na gran ueia de sëurantò chësta ideies te nosta scoles ladines. L ne n’ie pa nia na utopia, n messëssa mé se tò dat n var al iede.

Do vester stata tla Ikastola publica de Azpeitia sons mo jita tla Ikastola privata de Azpeitia. Iló ne ei purtruep nia pudù udëi l nseniamënt, ma l me savova nteressant udëi n tel placat cun fotos de mutons y mutans da oradecà, che va śën te chësta scola. Sëuravia fovel scrit “Rejona euskara cun mé!”, ajache suvënz tënten a rujené spanuel limpea. Nteressant fovel nce a udëi duc i retlams dla universiteies per basch.

La Ikastolak ne n’ie nia mé tla Spania, ma nce tla Franzia. Ie son stata tla Kimua Ikastola de Angelu danter Bayona y Biarritz. Iló ei cialà na lezion de euskara. Nce tlo fovel n nseniamënt scialdi daviert: i sculeies pudova crì ora sce i ulova senté sun n stuel, sun n palé, sun n canapé o sun n stuel plu aut, n pue’ sciche te na bar. Sciche ove usservà te d’autra Ikastolak vëniel scialdi fat lauratueresc cun de bel material didatich. Te chësta scola fovel truep mutons che rejona mé franzëus a cësa, ma si genitores i à scric ite tlo, acioche i mpere nce euskara. I sculeies arjonj pa bën mpo n bon livel de franzëus per jì a lauré o studië daldò, davia che te si ntëurvia y te si vita da uni di ie la nfluënza dl franzëus scialdi sterscia.

Te duta la Ikastolak dl Paesc Basch ai l material didatich fat da Ikastola Elkartea. Coche bele nunzià inant feji scialdi material didatich basà sun proiec. Uni unità didatica ie n proiet. I ne fej nia drë materiai didatics per chi che scumëncia, davia che la Ikastolak privates ie dantaldut pensedes per chi che rejona euskara a cësa. Scialdi nteressanta me savova la unità didatica n cont dla soziolinguistica, ulache i sculeies y la sculées dëssa pensé do n cont dla dinamiches dla rujeneda, percie che i rejona p. ej. spanuel te cërta situazions, mpede per euskara.

Daujin al produzënt de material didatich Ikastola Elkartea me ei nce mo ancuntà cun IKAS, che fej materiai didatics per la pert franzëusa dl Paesc Basch, suvënz nce n cunlaurazion cun l AEK, la lia che mët nce a jì la Korrika. Daujin a chisc editëures iel nce mo Elkar, che à dantaldut fat libri per mparé autonomamënter.

Material didatich fat da IKAS.

Scialdi biei me savova nce duc i juesc de rujeneda che é udù tla sënta dl AEK a Bayona. Iló assans nëus ladins mo truep da tò do.

Serie I II III IV

  • 1
    https://zubimusuikastola.eus/es/noticias/2023-10-20-visita-de-argitxo

I cuntribuc esterns ne spidlea nia for la minonga o la posizion de BBD, nsci coche i/la autëures ne sustën nia for i fins de BBD. · Autor:innen- und Gastbeiträge widerspiegeln nicht notwendigerweise die Meinung oder die Position von BBD, so wie die jeweiligen Verfasser:innen nicht notwendigerweise die Ziele von BBD unterstützen. · I contributi esterni non necessariamente riflettono le opinioni o la posizione di BBD, come a loro volta le autrici/gli autori non necessariamente condividono gli obiettivi di BBD. — ©


Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.

Comentârs

Scrì na resposta

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You are now leaving BBD

BBD provides links to web sites of other organizations in order to provide visitors with certain information. A link does not constitute an endorsement of content, viewpoint, policies, products or services of that web site. Once you link to another web site not maintained by BBD, you are subject to the terms and conditions of that web site, including but not limited to its privacy policy.

You will be redirected to

Click the link above to continue or CANCEL