→→ Autorinnen →→ Gastbeiträge →→

  • Höchste Zeit für ein Ortsnamengesetz.

    Jetzt ist also der Präfekt — der Wachhund Roms, den es z. B. in der Vallée d’Aoste nicht zu brauchen scheint — in der Causa Wegweiser eingeschritten, um die Zweinamigkeit auch des letzten Kaffs und der letzten Alm aus vorgeschobenen »Sicherheitsgründen« anzuordnen. Die Lächerlichkeit der Argumente kennt wirklich keine Grenzen, und der Zusammenhalt der staatlichen Institutionen ist perfekt, wenn es auch im 21. Jahrhundert darum geht, das Werk eines Verfälschers des Schlags eines Tolomei zu vollenden.

    Es ist höchste Zeit:

    • die koloniale Institution des Präfekten und Regierungskommisärs endgültig abzuschaffen;
    • die Zuständigkeit des Landes Südtirol auszuschöpfen, um die Ortsnamenfrage einer gesetzlichen Lösung zuzuführen; sollte ein Gericht die Einnamigkeit von Flurnamen beanstanden, kann und muss die Causa bis zur letzten internationalen Instanz durchgefochten werden.

    Gleichzeitig wären m. E. AVS und TVs sofort anzuweisen, die vollständige Zwei- und Dreisprachigkeit, sowie im Falle größerer Ortschaften ggf. auch die Zweinamigkeit wiederherzustellen.

    Cëla enghe: 01



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Vereinfacht.
    Quotation

    […] Italien ist nicht Berlusconi, die Italiener werden diesen Mann abschütteln. Die Reiche, von denen man geglaubt hat, sie würden ewig währen, sind auch schnell zusammengebrochen.

    Sepp Kusstatscher im ff-Interview. (ff Nr. 30, 23.07.2009)

    So einfach ist das also.

    Cëla enghe: 01



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Les valedes ladines se desven.
    (Ausverkauf der ladinischen Täler)

    Tles valedes ladines végnel fat su y venù fora ciases te na mesura che fej festide. Nia demé i gran nucles turistics de Anpezo, Alta Badia, Gherdeina y Fascia é tochés da chest fenomen, ma tres deplù tamben i paisc ratés turisticamenter manco svilupés sciche la pert bassa dla Val Badia. “Una casa in montagna” é l some de trueps talians y tres deplù se ejaudesc chest dejidere. La jent dl post ne pò nia dagnora se empermete les ciases fates su da dites privates o ne les vuel nia ajache ales é gonot de metradura taieda pro a vegnì venudes a jent da foradecà sciche ciasa de vacanzes.

    Sen rùvel da l’Alta Badia l scrai do leges fabricales plu restritives y n plan regoladour a mesura dl teritore che scone l vert. Sun i prospec turistics végnel dutaorela ciamò rafiguré les ciases y les majons vedles, l vert y na natura sana enton, n cheder enzaridoul turisticamenter, depierpul che la realté ciala fora autramenter. I paurs, p.ej. a Corvara, é a les ultimes, i pres da mont cresc ite y i tablés y les tiejes toma adum. Al é bele na marevueia che an ciafia ciamò da sié i pres entourn paisc. Sen vuel les aministrazions comunales deberieda con l’assoziazion turistica dl’Alta Badia mete na arferadura a chest prozes che cioda da mete en pericul l turism enstes. Paisc con massa truepes secondes ciases, la majera pert dl ann vuetes, con liscios scluc y zenza vita, ne fej nia na bona imprescion y dereneia l turism.

    Cie che an ciafia da compré pòn vedei  tres n clich scempl te internet, p.ej. sun l sit http://www.agenziaedelweiss.it/, na agentura tla Val Badia, olà che an ciafa ofertes da compré ciasa dant l Istitut Ladin Micurà de Rü, te n gran comples de abitazions fat su da la dita Bioc-Bau Costruzions.
    Les percentuales de secondes ciases cresc dlon cherscian. Aladò de n stude de Legambiente dl 2009 él:

    • a Cortina d’Ampez 2.471 ciases de jent dl post envers a 3.957 de “ciases freides” (l 61,56%);
    • a Corvara 290 abitazions de vacanza ( (39,40%) envers a 446 de jent dl post;
    • a Badia él 801 secondes ciases (l45,77%)  envers a 949 abitazions de jent dl post;
    • a San Martin de Tor 160 secondes ciases (l23,85%) envers a 511 de jent dl post;
    • te Mareo 497 (37,06%) envers a 844 ciases de jent dl post;
    • a La Val 68 (16,55%) envers a 343 de jent dl post;
    • a Urtijei 600 (27,5%) envers a 1602 ciases de jent dl post
    • a Santa Cristina 410 (39,50%) envers a 628 de jent dl post;
    • a Selva 494 (36,84%) envers a 847 de jent dl post.
    • te Fascia arjonj les percentuales dlonch soura l 50%:
    • Moena 1.471 secondes ciases (58,47) envers a 1.045 de jent dl post;
    • a Cianacei 1.291 (65,67%) envers a 675 de jent dl post;
    • a Vich de Fascia 611 (61,65%) envers a 380 de jent dl post;
    • a Poza de Fascia 1.385 (68,03%) envers a 651 ciases de jent dl post;
    • a Mazin 1.059 secondes ciases (85,61%) envers a 178 de jent dl post;
    • a Soraga 318 secondes ciases (57,92%) envers a 231 de jent dl post.

    Chestes zifres ne é samben nia assolutes (ales ne tol nia en conscidrazion la grandeza dles abitazions), ma ales mostra a poura nia su la tendenza de desvenuda.

    http://www.legambiente.eu/documenti/2009/0521_dossiervari/dossierAlpi_secondeCase.pdf

    Übernommen von Noeles



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Wegweiser in Ladinien.

    Trekking Südtirol.

    Im Zuge der vom CAI lancierten Polemik um die Beschilderung von Bergwanderwegen sind jetzt neben den deutschen und italienischen auch die ladinischen Ortsnamen in den Mittelpunkt gerückt. Während der AVS durch seine Wegweiser und über sein »Trekking«-Projekt deutsche Exonyme beibehält (während er italienische ausradiert) und sogar ladinische durch deutsche Toponyme ersetzt, hat der CAI angekündigt, gegen ladinische Tourismusvereine gleichermaßen rechtlich vorzugehen, wie gegen den Alpenverein, wenn sie die italienischen Ortsbezeichnungen unberücksichtigt lassen. Gegen italienische Einsprachigkeit hat der CAI freilich nichts einzuwenden. So geraten die Ladiner in die Zange der beiden größeren Sprachgruppen und ihrer eigennützigen, assimilatorischen Interessen.

    Die beste Lösung wäre, die Ortsnamen der ladinischen Täler endgültig der Interpretation von Privaten zu entziehen, indem die Gemeinden die deutschen und italienischen Exonyme (und Erfindungen) endgültig als offizielle Ortsbezeichnungen streichen. Dazu haben sie als einzige in Südtirol bereits jetzt die rechtliche Möglichkeit. Von mir vor längerer Zeit in dieser Angelegenheit angeschrieben, haben von allen ladinischen Gemeinden nur zwei geantwortet, davon eine ausweichend (Corvara) und eine negativ (Sëlva).

    Bild: Quelle Trekking Südtirol.

    Cëla enghe: 01 02



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Tollerare l’intolleranza.

    Ecco una selezione di alcune vere perle tra ciò che viene pubblicato sul forum dell’A. Adige, quotidiano «impegnatissimo» per la convivenza ed il rispetto reciproco. Il tema proposto sono i fischi riservati al presidente Durnwalder ad Auronzo di Cadore per aver pronunciato alcune parole in tedesco:

    Forum Alto Adige.

    Da notare anche le «stelle» distribuite dagli altri lettori.

    Inoltre sarebbe interessante sapere se davvero Durnwalder è tornato all’italiano quando ha notato che la gente «non gradiva», come affermano alcune fonti. Sarebbe un insopportabile atto di sottomissione.

    Cëla enghe: 01



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • Tla rei per rumanc.

    Autor:a

    ai

    |

    0 Comentârs → on Tla rei per rumanc.

    Cie che an ciafia da arjonje con n lingaz standard scrit nes desmostra i ladins tla Svizra. Dai prums de messel encà pòn desciarié  ju (debant) l navigadour “Firefox 3.5” te na verscion rumancia. Ence da pert dla Microsoft végnel pité da teledesçiarié n poch linguistich de “interface” che tol ite Windows Vista y aplicatifs sciche Word, Outlook, Excel y Power Point, finanzié y realisé da la Microsoft te sie program de sostegn informatich per lingac manco rejonés en colaborazion con la Lia Rumancia y l Cianton Grijon. Les istituzions te Sudtirol boicoteia depierpul la doura ofiziala de n standard ladin scrit, dejavantajan dassen i ladins, con conseguenzes grieves. Al é cler che demé tres n standard scrit pòn arjonje reconesciment deforavia.

    L navigadour per rumanc pòn desçiarié sun http://rm.www.mozilla.com/rm. Sun l sit http://software.rumantscha.ch pòn ciafé deplù informazions sun la plataforma “Firefox 3.5” per rumanc grijon. Poester à un o l auter vueia de navighé empera empede con na verscion taliana, todescia o engleisa. Sce i essais da l instalé, végnel racomané de dejinstalé denant la verscion vedla. Sun l sit http://chatta.rumantsch-grischun.ch/ pòn ciafé informazions sun d’autres aplicazions internet per rumanc, n sit ofizial dl cianton grijon.

    De chest ne afustieien samben nia sun l sit www.filcultural.info, enjigné ca dal assessorat ladin a Bulsan en colaborazion con l Cianton Grijon (y aministré a Bulsan), condut che redont de tel informazions fossa da trasmete tres l fil.

    Übernommen von Noeles



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.
  • +++ Aktuell im C’AA.

    C'AA: CAI-AVS.

    Auf Betreiben von Gabriele Di Luca ist der Artikel Toponomastica di montagna (II) auf Seite 7 des heutigen Corriere dell’A. Adige erschienen.



    Einen Fehler gefunden? Teilen Sie es uns mit. | Hai trovato un errore? Comunicacelo.

You are now leaving BBD

BBD provides links to web sites of other organizations in order to provide visitors with certain information. A link does not constitute an endorsement of content, viewpoint, policies, products or services of that web site. Once you link to another web site not maintained by BBD, you are subject to the terms and conditions of that web site, including but not limited to its privacy policy.

You will be redirected to

Click the link above to continue or CANCEL